Llata i espart

Els treballs amb fibres vegetals

La cultura tradicional ha utilitzat les fibres d’origen vegetal i animal per solucionar moltes de les seues necessitats bàsiques. Trenant amb diverses tècniques les palmes, l’espart, la llana, el cànem, el lli, el cotó i altres matèries, ha confeccionat vestits, calcer, contenidors per transportar i molts altres objectes amb diverses funcions. A casa nostra, la palma de margalló i l’espart han estat les fibres vegetals més utilitzades. Ambdues es troben de manera natural i abundant a les nostres terres; de collita simple i manipulació senzilla, permetien abastir la nostra societat rural de cabassos, barxes, capells, espardenyes, ventalls i moltes altres peces.
El margalló (Chamaerops humilis L.), és l’única palmera espontània europea. La trobem  a les costes de la península Ibèrica, Itàlia, el nord de Marroc i Alger, i les illes del Mediterrani occidental.
Les palmes es collien principalment durant els mesos de juliol i agost, en lluna nova. S’arrancaven les palmes de l’ull del margalló, és a dir, les que no s’havien obert encara.  Després,  se  secaven al sol durant uns vint dies. Posteriorment, eren ensofrades per tal de blanquejar-les i donar-les més flexibilitat. Aquesta operació es feia en un espai tancat (normalment un cossi) on les palmes només entraven en contacte amb el fum del sofre que anava cremant-se.
Abans d’utilitzar-les, calia embrinar les palmes,  operació que es feia separant amb els dits els dos brins que formen les fulles de la palma. Fet això, calia igualar l’amplària dels brins, utilitzant-se ara una agulla llarga mitjançant la qual se separaven els esporguims, filaments  que es guardaven i utilitzaven per fer pinzells i graneres.

Amb les palmes soltes, es feien manolls que s’enrotllaven amb un drap.  Per donar més flexibilitat a les palmes, es mullaven amb aigua.
A partir d’ara començava la feina de la llata, que consistia a anar trenant els brins en diverses amplàries, segons l’ús que anava a tindre: de set malles, de nou, etc.  S’obtenien així els rolls de llata, que després es cosien adaptant-se a un motle o bé a l’aire.
També l’espart (Stipa tenacissima), ha estat una planta utilitzada per fer llata i altres trenats.  Les fulles eren arrancades a l’estiu, quan   presenten els filaments arrodonits. Posteriorment es secaven al sol, amerant-les després en aigua marina (si era possible) durant  uns quants dies. A partir d’eixe moment ja es podia utilitzar l’espart;  sencer si era  per fer llata, o picat –amb una massa– si era per fer cordeta.
Amb la cordeta es feien les espardenyes, que constaven de sola, puntera i taló. Primer es feia la sola, formada per vuit o set voltes de corda, que es cosia amb una agulla espardenyera. En acabant es posava el taló i la puntera, que podia ser d’espart o de tela, sent anomenades en aquest cas “de careta”.