Tosca

LA PEDRA TOSCA

La pedra “tosca” és una arenisca calcària  que es va formar a partir d’antigues dunes de platja durant el Quaternari – fa uns 100.000 anys aproximadament – en diversos sectors del litoral de la Marina Alta.
La seua característica duresa, respon a la precipitació d’un ciment calcari procedent de la dissolució dels minerals de les petxines marines contingudes a la duna.
La roca, de tall senzill, conserva els estrats de la duna (anomenats popularment llavades), així com les fissures i fractures que l’afectaven (anomenades popularment pèls), que eren utilitzades pels picapedrers arrancadors com eixos per obtindre les peces bàsiques que eren posteriorment treballades i retocades.

LES PEDRERES DE TOSCA DE XÀBIA

Sense dubte, els jaciments més importants de pedra tosca de Xàbia –i també de tot el litoral valencià-, són els dos Muntanyars; el de Dalt i el de Baix. Aquestes grans pedreres han estat explotades des d’època romana (segle I de nostra era) fins l’any 1972, quan l’Ajuntament va prohibir la seua extracció.
Actualment, aquests toscar constitueixen una valuós patrimoni natural que ens informa sobre els paisatges i climes del passat, però també sobre les tècniques i els procediments tradicionals d’extracció dels blocs de pedra tosca, elements singulars d’una rica arquitectura tradicional, caracteritzada precisament, per l’ús de la tosca.
Junt als Muntanyars, altre jaciment de pedra tosca important és el de la cova Tallada. Aquesta pedrera està situada al límit nordest del terme, a la base dels penya-segats del massís del cap de Sant Antoni, a ran de mar, per la qual cosa el transport des d’aquesta pedrera es faria sempre en embarcacions. Les continuades extraccions de blocs han deixat en les parets nombroses marques dels picapedrers que des del segle XII, d’època andalusí (i potser abans), han utilitzat la tosca d’aquesta cova.


EINES FONAMENTALS UTILITZADES PELS TOSQUERS (conservades i mostrades al Museu)

Escoda.- Mena de pic, de tall horitzontal i fort. Mànec de fusta. El seu ús era fonamental en la fase d’extracció de la peça de tosca de la pedrera.
Tallant.- Mena de destral amb tall vertical pels dos costats. Mànec de fusta. Era utilitzat per tallar o carejar la tosca.
Picola.- Eina de tall horitzontal i estret, dentat al tall. Mànec de fusta curt. Per perfilar i donar l’acabat escaient a la peça de tosca.
Martell.- Eina de tall vertical estret, en un extrem i pla a l’oposat. Mànec de fusta curt o mitjà. Eina d’ús divers que empren els diversos oficis vinculats als treballs de la pedra.
Tascons.- Peces de ferro de base rectangular i forma piramidal molt allargassada. Utilitzades per soltar el bloc de pedra tosca per baix quan ja havia estat perfilat pels costats.