17 - Creació medieval
LA VILA DE XÀBIA: UNA CREACIÓ MEDIEVAL
Cap al 1244 la ciutat de Daniya i el seu territori, van ser conquistades per les tropes de Jaume I. Acabaven així, més de cinc segles de cultura andalusina i les terres de la vall de Xàbia, ara en mans dels nous senyors feudals, s’integraven dins el nou Regne de València.
Els nous colons cristians, majoritàriament originaris de Catalunya, crearan un nou model de poblament condicionat pel seu escàs potencial demogràfic i per la inseguretat i la por a les incursions dels sarraïns, primer, i després a les dels pirates nord africans.
Totes eixes circumstàncies obligaran a concentrar la població en un únic nucli urbà, creat de nou, que s’assentarà sobre el solar d’un antic i menut hàbitat prehistòric del Bronze Final (darreries del II mil·lenari a.n.e.), que també va tindre una petita ocupació en època islàmica. Els nouvinguts feudals, portadors d’una nova cultura i una nova llengua, s’instal·laran al voltant de l’actual església, on bastiran un recinte murat i dins d’ell començaran la construcció d’una fortalesa amb la seua vall que segons els documents aniria, “...des de l’atri de la torre de l’església, fins a les cases d’En Cayrats...”. Probablement, formarien part d’aquella fortalesa medieval d’absis de Sant Bertomeu –que podem considerar com aquella torre de l’església del document citat- i els basament apareguts a les excavacions realitzades a l’antiga capella de Sant Cristòfol (baix de l’edifici de l’Ajuntament), restes que semblen correspondre al basament quadrangular d’una torre que flanquejaria el costat est d’una porta de la fortalesa, accés que s’hauria conservat en l’arc de les escaletes. No sabem, però, si aquella fortalesa va ser definitivament acabada. A tall d’hipòtesi, podem suposar que tindria una forma quadrangular que abastaria els voltants de Sant Bertomeu. Dins la fortalesa, restaria també la torre d’En Cayrat, edifici que ben segurament correspondria a la torre que es conservava al convent de les Agustines . Segons això, podríem considerar que el límits sud i nord de la fortalesa estarien emmarcats per l’actual edifici de l’Ajuntament i el Mercat Municipal, espai ocupat pel convent fins l’any 1936.
Més complicat és poder definir el recinte de la primitiva muralla de la vila. Seguint les informacions aportades per les excavacions arqueològiques, podem marcar una àrea on es localitzen estructures (i materials) anteriors al segle XV. Combinant aquestes informacions amb el carreratge de la vila i el possible basament d’un mur conservat al número 5 del carrer Roques, podem definir un recinte que estaria emmarcat a llevant pel carrer Roques, al Migdia per la Ronda Sud (altrament dita Muralla de Baix), a ponent pels carrers de Sant Josep, Verge del Pilar i Pastores; i al nord per l’avinguda Príncep d’Astúries i la Ronda Nord (popularment coneguda com la Muralla de Dalt).