16 - Necropolis

LES MÀQBARES (NECRÒPOLIS) ANDALUSINES DE XÀBIA

A pesar de l’abundant poblament andalusí de Xàbia i la seua vall,  són poques les notícies que posseïm sobre les necròpolis que acompanyarien aquests assentaments. Les profundes transformacions agrícoles i urbanístiques modernes seran les responsables d'aquest desconeixement. Tanmateix, una de les necròpolis de Xàbia ha proporcionat dos documents epigràfics funeraris ben rellevants, més encara si considerem que a tot el territori valencià només es coneixen setanta dues inscripcions en àrab. Les noticies i informacions ens permeten situar al terme de Xàbia quatre necròpolis, tres als Tossalets i un altra  a les Cansalades, al  sud-est del terme.
Necròpolis del Rebaldí . Coneguda per les referències de la segona meitat del segle XVIII recollides pel pavorde Sebastià Xolbi. En aquesta partida situada al sud el Pla, aparegueren unes quaranta fosses orientades a llevant i cobertes de lloses.
Necròpolis de l’Atzúbia . Descoberta durant la construcció d’una bateria antiaèria l’any 1937/38 a la vora del camí de Cabanes, en la que aparegueren diversos enterraments.    A pocs metres,  es conserva una fossa  de secció trapezoïdal, amb la base més ampla que la boca, i una orientació nord-sud.  
Necròpolis de Cap de Martí.  Aquesta necròpolis és coneguda per l’aparició de diversos enterraments descoberts durant la construcció d’un xalet a les darreries dels anys setanta.  Les fosses descobertes –unes vuit- eren de forma rectangular o trapezoïdal i estaven excavades en terra. Un dels enterraments, mostrava una estructura singular, sent cobert per una mena de volta de pedres (¿?) baix de la qual es trobava l’enterrament.  Anys abans, havien estat trobades  dues inscripcions funeràries fragmentades, aparegudes de manera fortuïta dins dues sitges, quan es realitzaven uns treballs d’urbanització.  La més antiga, de finals del segle X o primeries de l’XI,  era una placa de pedra arenisca de la qual només es conserva un fragment de forma triangular que correspon al cantó superior esquerre. L’altra inscripció, datada el 29 d’abril de 1199, correspon al fragment d’una estela de forma rectangular  de pedra arenisca blanquinosa.  Aquestes referències cronològiques, ens permet emmarcar l’ús de la necròpolis de Cap de Martí durant el segles XI-XII, amb dos cents anys d’ús.
Necròpolis de Cansalades.  Coneguda per notícies que indicaven l’aparició de nombroses restes òssies durant les transformacions agrícoles en una zona de suau pendent vers l’oest. Els llauradors, interpretaven aquestes restes com un cementeri dels moros.

Descàrregues