15 - Capçades i Lluca

Època andalusina. Capçades i Lluca

Els jaciments arqueològics d’època andalusina millor coneguts de Xàbia són les Capçades i Lluca. Als dos s’hi han realitzat excavacions de salvament que ens han permés recollir dades per poder interpretar i conéixer la història d’aquests assentaments.       
Capçades.  Aquest jaciment arqueològic està situat a uns 35 metres d’altura, sobre la vessant nord-est d’un dels tossals que tanquen pel sud el Pla.  Les estructures conservades corresponen al basament d’una torreta de planta rectangular, amb murs d’encofrat de morter de calç, i una estança, també rectangular,  adossada al seu angle oest, que originàriament tindria una coberta de teula a un aigua. Aquesta darrera estructura, construïda amb posterioritat a la torre, conserva parcialment la base d’un mur de blocs de pedra travats amb terra així com la porta d’accés orientada al nord-est. Fora d’aquest espai i adossat a l’extrem nord-oest, es troba un basament de forma circular de pedres amb un sòl interior de terra cuita que correspon  a un fornet domèstic amb una volta de toves que arrancaven d’un basament de pedres i terra.   
Podem interpretar l’assentament de les Capçades com una explotació agrícola  amb funcions de control i aguait de la Vall i la badia, en una època en la que la inseguretat d’aquestes comunitats era cada vegada més notòria. La vida del jaciment, centrada en el segle XII i primeres dècades del XIII, acabaria poc després de la conquesta catalano-aragonesa de l’any 1244, amb una breu ocupació d’època feudal.
Lluca.   El jaciment medieval de Lluca està situat al sud-oest del terme,  sobre una suau vessant orientada cap a llevant, en l’àrea de confluència de la Coma Lluca i la Font, lloc que dóna origen al barranc de Lluca.
Les restes arqueològiques recuperades provenen d’un abocador, on junt amb abundants restes de matèria orgànica s’hi recolliren nombrosos fragments ceràmics. En aquesta àrea, es localitzava un assentament andalusí dels segles XI-XIII al qual pertanyeria una torre (anomenada popularment la Presor), estructura que va ser destruïda als anys 50-60 del segle XX. Sobre aqueix  jaciment d’època islàmica es va instal·lar entre els segles XIV-XV, ja en època cristiana, l’alqueria de Lluca, coneguda per la documentació escrita i arqueològica,  i de la qual hem recuperat algunes restes ceràmiques.