14 - Poblament Andalusi
EL POBLAMENT ANDALUSÍ A XÀBIA
A finals del segle VII de nostra era les terres de Xàbia apareixen despoblades. Caldrà esperar fins el segle IX per trobar els primers lleus indicis d’ocupació humana que anirà generalitzant-se a partir del segle XI, tot i que la major part dels assentaments van ser ocupats entre els segles XII i les primeres dècades del XIII fins el 1244, data de la conquesta de Dénia i la Vall de Xàbia per Jaume I. La conquesta feudal va acabar dràsticament amb la població musulmana d’aquestes terres, que fou obligada a ocupar les zones de l’interior o bé a emigrar cap al sud.
Són ben escasses les referències documentals andalusines sobre estes terres, totes elles molt genèriques, que esmenten el jabal Qácûn (Montgó) o la seua riquesa agrícola amb cultius de “vinya, les figues i les ametles”, tal com ens conta el geògraf Yaqut (574/1179-626/1229), autor àrab que va fer interessants descripcions d’aquesta regió d’Al-Andalus.
A hores d’ara en coneixem uns vint-i-dos jaciments arqueològics d’època andalusí, la major part dels quals han sigut molt alterats per l’abancalament i les tasques de transformació d’època moderna. Tots aquests assentaments mantenen unes característiques semblants, situant-se sobre les suaus vessants dels tossals que envolten la vall de Xàbia, amb una notòria concentració sobre la vessant nord dels Tossalets on trobem, d’est a oest: cap de Martí, el Rodat, el Tossalet, les Atzúbies, el Rebaldí, Capsades i la torre de les Capsades. Fora d’aquesta àrea i dispersos pel terme hi trobem els jaciments de les Cansalades, les Tarraules, els Forandons, les Valls, la Lluca, la vila de Xàbia i el Rafalet. A l`àrea del Montgó es situen els jaciments de la Plana Justa, la cova del Barranc del Migdia i la cova del Montgó, mentre que a la costa trobem el de la punta de l’Arenal i l’illa del Portitxol.
Exceptuant els assentaments de muntanya i de vora mar, que per la seua ubicació podrien desenrotllar activitats centrades al pastoreig, o la pesca (i en menor mesura comercials), la resta dels assentaments mostren un marcat caràcter agrícola. Així, la seua ubicació prop de zones amb rics sòls agrícoles i la presència d’algunes estructures i materials així semblen indicar-ho. Destaquen els “pouets de moro”, sitges de forma ovoide o piriforme amb una petita boca circular excavats en el sòl de roca, amb una profunditat entre 150-160 cm. i una amplària d’entre 180-140 cm.. La funció d’estos dipòsits seria la d’emmagatzemar i també ocultar, productes agrícoles, bàsicament cereals. La presència de fragments de cadufs de ceràmica en alguns d’estos jaciments també ens indica clarament l’existència d’una agricultura de regadiu que aprofitava les aigües freàtiques mitjançant sénies, enginys que foren introduïts a la península de mà dels musulmans.