13 - Vila
La vila de Xàbia: història urbana
La vila de Xàbia és un dels conjunts urbans més interessants i millor conservats de la Marina Alta. Assentada sobre un suau tossal de margues blanquinoses miocenes, presenta un desnivell màxim de poc més de vint metres entre el Portal del Clot –entrada sud/est de la vila– i el carrer Tossal del Dalt, al nord-est. Els seus carrers, estrets i rectilinis, dibuixen una trama quasi ortogonal que només s’eixampla al voltant de Sant Bertomeu i el vell Ajuntament.
Xàbia és una fundació feudal creada després de la conquesta de Jaume I. Al segle XIV, ocupava una superfície aproximada de 4,3 ha. A principis del segle XVI, la vila definida ja per les actuals rondes, ultrapassava les 6,6 ha de superfície. Encerclada per muralles que impedien el seu creixement, a partir del segle XVII, però sobre tot durant els segles XVIII i XIX, el poble haurà d’eixamplar-se fora del recinte murat. Apareixen ara els ravals, el més antic i més important va ser el del Convent, sorgit al voltant del convent dels Mínims, edifici bastit a partir del 1616. També a l’altre extrem de la vila anirà consolidant-se el raval de la Mar, i un poc més tard apareixeran el raval de Sant Jaume i el raval de Baix.
El conjunt urbà de Xàbia conserva, a més, un ric patrimoni arquitectònic. Hi destaca l’església-fortalesa de Sant Bertomeu, bastida a partir del segle XIV, amb la gran nau tardo-gòtica construïda per Urteaga afegida a principis del segle XVI, les sagristies del XVI i XVIII, i la capella de la Comunió de 1844. La funció militar i defensiva de l’edifici queda manifesta amb els matacans, espitlleres i merlets (ara desapareguts) que ocupen la planta superior. També al carrer d’Avall, es conserva la capella de l’ antic hospital, de principis del segle XVI, d’estil gòtic tardà amb unes magnífiques voltes de creueria. També l’arquitectura civil ofereix mostres ben interessants, amb edificis dels segles XV-XIX reflex de les marcades diferències socials i els diversos corrents arquitectònics. Hi destaquen l’edifici de l’Ajuntament, de la segona meitat del segle XVIII –que conserva una part de l’antic fossar medieval–, el palau dels Sapenes, que conserva la façana i alguns elements originals de finals del segle XV i la casa de Bolufer, de la segona meitat del XIX, ambdós situats davant de Sant Bertomeu; el palauet de Banyuls, seu del museu, bastit a la primera meitat del segle XVII; la casa de les Primícies, edifici gòtic que va ser profundament transformat a la segona meitat del segle XIX, i els nombrosos edificis esparsos pels carrers de la vila, especialment pel carrer Major, En Grenyó, Roques, Estret, Caterina Bas i altres carrers.