8 - Muntanyar
LA NECRÒPOLI DEL MUNTANYAR
Aquesta necròpolis correspon a l’àrea d’enterraments del pròxim assentament romà de la Punta de l’Arenal.
Les notícies sobre l’aparició d’enterraments i altres restes en aquesta àrea són conegudes d’antic, més encara si pensem que el Muntanyar ha estat usat com a pedrera per treure’n blocs de tosca, per la qual cosa moltes de les fosses –excavades a la roca– foren destruïdes pels picapedrers, així com les restes òssies i els aixovars que contenien. Tot i que als anys trenta del segle passat s’hi feren algunes excavacions arqueològiques, no va ser fins el 1985 quan es varen realitzar les primeres excavacions científiques, continuades posteriorment els anys 1989, 2001 i 2005; intervencions que han permés descobrir un total de huitanta-tres fosses, que en molts casos no conservaven restes dels enterraments.
Pràcticament, totes les tombes conegudes al Muntanyar corresponen a fosses excavades sobre la roca, amb dues orientacions dominants: est-oest i nord-sud. Les fosses presenten una forma generalment trapezoïdal, amb els extrems normalment arrodonits, sent més ample l’extrem corresponent a la part superior del cos.
El ritus funerari és sempre la inhumació, col·locant el cadàver en posició decúbit supí dins la fossa. En alguns casos, s’ha documentat l’amortallament dels cadàvers, sent habitual la reutilització de les fosses amb diversos enterraments –fins a quatre en una de les fosses de la campanya de 1985-.
De les 83 tombes descobertes a la necròpolis, només huit presentaven aixovars o altres peces que acompanyarien al difunt; de manera general, però, es tracta de materials d’escassa rellevància, entre els quals destaca un ungüentari de vidre i altres peces d’adornament com una polsera i un anell de bronze o una dena de collar de pasta vítria recuperada en la darrera excavació. Una troballa excepcional va ser el tinter de bronze, de procedència egipcia, aparegut a la tomba número 6, amb una cronologia dels segles VI-VII de nostra era.
El Muntanyar va ser la gran necròpolis de l’assentament de la Punta de l’Arenal, que comptaria amb unes 900 fosses sobre una superfície aproximada de 6.000 m². La seua àmplia cronologia abraçaria uns 600 anys, entre els segles I i VII de nostra era.