7 - Punta de la fontana
EL JACIMENT ROMÀ DE LA PUNTA DE L’ARENAL
L’existència d’aquest antic i important jaciment arqueològic és coneguda almenys, des del segle XVIII.
La construcció d’un xalet a la punta de la Fontana, -modernament anomenada de l’Arenal- l’any 1963 van permetre el descobriment de diverses estructures, així com d’un important conjunt de materials arquitectònics i ceràmics. Aquestes troballes provocaren l’estudi i excavació del jaciment l’any 1964, treballs que van ser dirigits per Gabriela Martín i Mª Dolores Serres.
Un dels elements més importants conservats al jaciment és la gran bassa/viver anomenada els “banys de la Reina”. Aquesta estructura, excavada a la roca de tosca, està comunicada amb la mar mitjançant dos canals pels quals entra i circula l’aigua marina que omple aquest bassa. Presenta una planta rectangular de 27’30 m. de longitud, 6’85 d’amplària i una profunditat aproximada de 3’50 m. La presència d’aquest viver, va fer que les autores adés esmentades, consideraren aquest assentament com una factoria de saladures. Les darreres investigacions (M.Olcina, 2004), interpreten el conjunt de la punta de l’Arenal com una luxosa vil·lae marítima dins la qual la bassa/viver tindria la funció d’abastir de peix i marisc fresc als seus rics propietaris. Així, el magnífic conjunt de restes arquitectòniques procedents d’aquesta vil·lae – un dels més importants del País Valencià – correspondrien als edificis residencials de la vil·la.
L’assentament romà de la Punta de l’Arenal va estar ocupat durant més de sis-cents anys (entre finals del segle I a.n.e. i principis del segle VII de n.e.). Durant aqueix llarg període, el jaciment travessà diverses fases, amb una primera etapa entre les darreries del segle I a.n.e. i mitjans de segle II de n.e, moment en el qual l’assentament va sofrir una important reestructuració, amb la destrucció i reutilització dels seus luxosos elements arquitectònics i d’altra mena. A partir d’aqueix moment la vida de l’assentament sembla desenrotllar-se de manera continuada fins a la segona meitat del segle VI o principis del VII.
EL JACIMENT ROMÀ DE LA PUNTA DE L’ARENAL
L’existència d’aquest antic i important jaciment arqueològic és coneguda almenys, des del segle XVIII.
La construcció d’un xalet a la punta de la Fontana, -modernament anomenada de l’Arenal- l’any 1963 van permetre el descobriment de diverses estructures, així com d’un important conjunt de materials arquitectònics i ceràmics. Aquestes troballes provocaren l’estudi i excavació del jaciment l’any 1964, treballs que van ser dirigits per Gabriela Martín i Mª Dolores Serres.
Un dels elements més importants conservats al jaciment és la gran bassa/viver anomenada els “banys de la Reina”. Aquesta estructura, excavada a la roca de tosca, està comunicada amb la mar mitjançant dos canals pels quals entra i circula l’aigua marina que omple aquest bassa. Presenta una planta rectangular de 27’30 m. de longitud, 6’85 d’amplària i una profunditat aproximada de 3’50 m. La presència d’aquest viver, va fer que les autores adés esmentades, consideraren aquest assentament com una factoria de saladures. Les darreres investigacions (M.Olcina, 2004), interpreten el conjunt de la punta de l’Arenal com una luxosa vil·lae marítima dins la qual la bassa/viver tindria la funció d’abastir de peix i marisc fresc als seus rics propietaris. Així, el magnífic conjunt de restes arquitectòniques procedents d’aquesta vil·lae – un dels més importants del País Valencià – correspondrien als edificis residencials de la vil·la.
L’assentament romà de la Punta de l’Arenal va estar ocupat durant més de sis-cents anys (entre finals del segle I a.n.e. i principis del segle VII de n.e.). Durant aqueix llarg període, el jaciment travessà diverses fases, amb una primera etapa entre les darreries del segle I a.n.e. i mitjans de segle II de n.e, moment en el qual l’assentament va sofrir una important reestructuració, amb la destrucció i reutilització dels seus luxosos elements arquitectònics i d’altra mena. A partir d’aqueix moment la vida de l’assentament sembla desenrotllar-se de manera continuada fins a la segona meitat del segle VI o principis del VII.