6 - Poblament romà

EL POBLAMENT ROMÀ A XÀBIA

Les terres que ara formen el terme municipal de Xàbia van tindre un important i dens poblament durant l’època romana. El marc cronològic en el qual se situen els vint-i-nou jaciments romans fins ara  coneguts,  començaria  a les darreries del segle II / principis segle I a.n.e. i perduraria fins el segle VII de nostra era.  La gran majoria  d’aquests jaciments s’hi troben dins l’àmbit de la vall de Sant Bertomeu, territori amb un enorme potencial agrícola.  Justament, l’activitat primordial dels assentaments romans de Xàbia va ser l’agricultura amb petites explotacions camperoles centrades en els conreus mediterranis tradicionals de cereals, olivera i especialment la vinya, que hi predominà, si més no fins el segle III de nostra era, amb una producció vinaria que seria envasada en les àmfores produïdes en els  tallers situats a ponent de la vall: la Rana (Gata),  i en menor mesura a la Teulera i l'Alter de Perdigó  (Jesús Pobre) .  

Junt amb aquests reduïts assentaments agrícoles, es localitzen dos  jaciments     costaners de dimensions considerables, la Duana i la Punta de la Fontana o de l’Arenal, als quals caldria afegir el més menut de l’illa del Portitxol. La ubicació costanera i algunes altres característiques comunes als tres, ens permeten pensar, que a més de l’agricultura, també el comerç i la pesca hi van ser activitas rellevants.
Al marge de les diverses activitats econòmiques desenvolupades per la gran majoria dels assentaments, el petit jaciment romà situat al caramull del tossal de l’ermita de Santa Llúcia, tindria, ben probablement, una funció de control, tal com fa pensar el seu ampli domini visual de la vall i la badia.
La major densitat de poblament romà es va produir durant el segle I de nostra era. A partir d’aqueix moment, es manifestarà un paulatí procés d’abandonament d’assentaments, amb una marcada davallada a partir del segle V de nostra era, generalitzada al segle següent, fins arribar al segle VII, quan només es constata l’ocupació a la Punta de l’Arenal, la Duana i l’Atzúbia.