2 - Art rupestre

L'ART RUPESTRE A XÀBIA

Les manifestacions més importants de l'art prehistòric a Xàbia corresponen al conjunt rupestre de la cova del barranc del Migdia, situada sobre les parets verticals de la vessant sud del Montgó, a uns 404 m. d'altura. La cova va ser descoberta l'any 1989 pels membres del grup Espeleològic de Gata quan realitzaven pràctiques d'escalada sobre les parets del Montgó.

L'entrada es realitza per una boca oberta a llevant situada a 10 m. d'alçada, des d'aquí s'accedeix mitjançant una estreta galeria de 25 m. a la sala de les pintures, ubicada a l'extrem de ponent. Aquesta gran sala, oberta a l'exterior, té uns 7 m. d'amplària i  4 m. d'altura màxima.

El conjunt pictòric ha estat dividit en deu plafons, amb diversos motius i un estat de conservació variable. Les pintures del Migdia s'inclouen dins el grup denominat “art esquemàtic”, un estil ben representat  a la Marina Alta, que compta amb una ampla cronologia de vora quatre mil anys, entre el V i el I mil·lenari abans de nostra era.

La majoria dels motius del Migdia foren pintats en un color negre intens i sols s'utilitza el roig, de tonalitat esvaïda, per representar línies paral·leles i alguna taca de difícil interpretació.

El repertori de motius és divers : digitacions, barres, punts, triangles, rombes, meandriformes, zigues-zagues, estel·liformes, pectiniformes, zoomorfs, antropomorfs i d'altres de més complexa definició. En alguns casos, aquests motius semblen formar conjunts que cal interpretar de manera unitària. Així, el conjunt de la paret nord, amb una figura antropomorfa i un possible ídol oculat, semblen representar una escena de culte amb significació religiosa i probablement també funerària.

Un altre interessant motiu correspon a la figura d’una mena de bossa o xàrxia, de forma globular i plana a la part superior. A la vora, una creu i altres taques semblen formar part del mateix conjunt. Les similituds del conjunt amb una xarxia/parany, o tal volta un abeller,  s'adiu amb la ubicació de la pintura, situada en un forat del sostre de la cova. Altres interpretacions el consideren un ídol oculat, amb paral·lels en l'art moble.  Altres escenes són més fàcil d'interpretar, com el ramat de quadrúpeds corrent.

Però a més de les pintures, la cova va servir de cambra funerària, amb uns dotze enterraments (9 adults i 3 infants) que foren acompanyats d'aixovars: vasos de ceràmica feta a mà, puntes de fletxa i altres peces de sílex tallat, destrals i aixols de pedra polida, alguns elements d’adornament sobre os, petxina i pedra, i dos punxons fragmentats de coure/bronze.

Les datacions radiocarbòniques obtingudes sobre les restes humanes del Migdia, s’emmarquen entre el 2.670 i el 2.250 ane.

Altres jaciments de Xàbia conserven restes de pintures parietals,  però menys importants i mal conservades, com la balma del Pastor, situada a la solana del Montgó, on foren trobades diverses taques i algun traç de pintura, que han estat interpretades com restes de representacions d’estil llevantí. També a les coves Santes, les de Dalt i les de Baix, situades a l’extrem sud-est del cap de Sant Antoni, s’han localitzat restes de pintures, si bé d’estil esquemàtic. En el primer dels jaciments es tracta d’un motiu molt perdut, pintat en roig. A les de Baix  s’han destriat tres plafons, amb motius pintats també en roig, i també ara molt esvaits. Hi destaquen les possibles representacions esquematitzades d’antropomorfs de tipus ancoriforme, o un altre amb els braços en ansa .