Història i Curiositats

La paraula alguatzil prové de l'àrab "Al-gacir" que significa lloctinent; es tracta d'un executor de la justícia i en el cas dels alguatzils de l'Ajuntament es tracta d'un "Oficial inferior executor dels manaments dels Alcaldes i Tinents d'Alcalde".

En el cas de Xàbia, encara que és difícil determinar la data concreta en què apareixen els primers serveis de Policia, sí que s'han localitzat documents del segle XVIII en què apareix la figura de l'alguatzil.

Este funcionari, a més de pregonar, notificar i fer crides, s'encarregava de mantindre l'ordre en la població.

La primera referència bibliogràfica en què podem vore les tasques d'estos alguatzils data de 1787. En eixe any era alcalde ordinari de Xàbia (Villa de Xabea), D.Roque Trilles. Regidors: Bautista Catala de Bautista, Joseph Espasa de Ignacio, Juan Castell de Guillermo. Diputats: José Gual i Guillermo Bolufer. Síndic i Procurador General: Joseph Soler de Bernardo. L'Escrivent era D. Basilio Espinos. Y Alguatzil municipal D. Francisco Marzal

En eixa època Xàbia comptava amb 865 veïns i 3.330 habitants. Estos vivien distribuïts en les següents places i carrers, alguns dels quals mantenen hui el mateix nom.



Plaza de las monjas

11

Plaza de en medio

10

Plaza de abajo

8

Calle Mayor

105

Virgen del Pilar

15

En Graño

32

Dels Cups

14

De San Pedro

22

De San Isidro

13

Tosal de Abajo

12

Tosal de Arriba

29

De les Roques

40

Estret y Planet

30

De Abajo

35

Del Horno

 

En Finestrat

30

San Buenaventura

9

San Joseph

17

San Bartolomé

12

Santa Lucía

26

San Agustin

9

Santa Clara

10

De Loreto

43

San Francisco

14

De les Pastores

10

Arrabales del Portal del Mar

47

De San Antonio de Papua

59

De San Cristóbal

35

Virgen de la Soledad

7

Del Convento de Santo Domingo

26

Virgen del Rosario

26

Virgen de los Desamparados

57

Arrabal de Santa Ana

19

 

Podem vore a continuació un fragment d'una entrada al llibre d'actes de l'Ajuntament en què es dóna notícia de com, després de produir-se un robatori en la partida de Les Covatelles, l'alguatzil junt a uns soldats i uns altres homes armats amb escopetes, es desplacen per comprovar els fets i acaçar l'autor.

Certff. de Yo el Ess.no Infraescrito certifico e doy fe como a cosa de

ronda las dos horas de la tarde del dia de oy, por nóticia q. se le

dió al Señor Roque Trilles Alc.de ordinario, que a un mu-

cho nombrado Gaspar Torres de Geronimo vesino de esta

villa, estando en las tierras de Luys Segarra, termino de

esta villa partida de les Covatelles, fueron à ella dos hom-

bres y un moso estranjeros y le avian quitado el Sombrero, se-

is dineros, y lo q avia llevado para comer; Y desde luego,

dicho su mersed asisido de un soldado del Regi-

miento de Saboya que se allava en esta villa, trein-

ta hombres mas con Escopetas y y su Alguacil

y con asistencia de mi dho. Ess.no partieron a di-

cho y con rondas desiparadas reconosieron las

tierras de dha partida y los Montes dichos del

Tosal gros que estan inmediatos confinarse

en la villa de Teulada y Lugar de Benitachell, y

no fue encontrada persona alguna sospecho-

sa ni haverse adquirido noticia la menor de los

sitados sujetos. Y para q conste, à, requirien.to

de su mersed lo continuo por fe y diligencia

que firmo con su mersed en xabea à dies de Abril

mil Setts. ochenta y siete años = 1787

Basilio Espinós

ess.no.

 

Més avant, en 1789, i sent alcalde ordinari D.Pablo Català de Bautista, podem vore una altra entrada del llibre d'actes de l'Ajuntament en què es relata una inspecció en panaderies, tavernes de vi, tendes, carnisseries i despatxos de farina.

Diligª. Yo el ess.no Infraescrito doy fe como en la ma-

ñana del dia de oy de la fecha. Los Señores

Pablo Catala Alc.de ordinario, Francisco Catala

Francisco Bisquert, Joseph Sapena, Reg.res Y Fran.co

Salvador Sindico Prôr. General con asistencia de

su Alguacil y de mi el Ess.no se constituyeron

-8r-

las dos Casas de las panaderias, Tavernas de vino,

y Aguardiente, à las quatro tiendas, Carneseria

y en la casa donde se vende la arina, y reconosidas

que fueron con toda actividad y buen suelo las

encontraron sus respective medidas y pesos muy

conformes, y para que conste à requerim.to. de sus

mersedes lo continuo por fe diligencia en xa-

bea à los dos dias del mes de Enero, de mil setteci-

entos ochenta y nueve años = 1789

 

La Policia Municipal del segle XX

Ja en el segle XX, el dia 1 d'abril de 1922, fou nomenat Alguatzil Municipal per l'alcalde D. Jaume Cassabó, més conegut com "l'Alcalde de les Aigïues" D.Vicente Bisquert Riera, qui cobrava per esta feina 65 pessetes.

El 4 de setembre de 1923 fou nomenat Alguatzil del Jutjat i posteriorment, l'11 de desembre d'eixe mateix any, Alguatzil de la Presó.

El dia 13 de desembre i segons explica el Sr Bisquert en les seues memòries, va pujar a la ermita de Santa Llúcia "com a municipal a guardar l'ordre per la festa". Pot ser este el primer servei de Policia com actualment coneixem el terme.

El dia 4 d'abril de 1939, sent alcalde D. Luis Cardona, se'l va anomenar agent de l'autoritat i en juny se li entreguen gorra i credencials. És a partir d'eixa data i mentres no apareguen altres documents que amplien la informació, quan es pot dir amb propietat que a Xàbia hi ha policia local uniformat.

A partir d'eixe any i després de la Gerra Civil comença a incrementar-se la contractació per part del M.I Ajuntament de Xàbia de Guàrdies Municipals.

Així doncs, l'any 1940, quan Xàbia tenia 6.333 habitants i més de 1.720 vivendes hi havia quatre agents: D. Vicente Bisquert Riera, D. Pedro Vicente Torres Bisquert, D. José Andrada Llobell i José Pastor Cervera.

Posteriorment, l'any 1955, Xàbia va augmentar la plantilla a cinc agents municipals: D. Juan Bta. Catalá Agrasot, D. José Mata Ordines, D. Pedro Vicente Torres Buigues, D. Jaime Buigues Torres i D. Vicente Buigues Bas.

En l'any 1962 i degut a l'increment de la plantilla, es nomena a D.Jaime Pérez Gisbert Cap del Cos.

En l'any 1974, la plantilla del Cos de la Policia Municipal augmenta a dotze agents. En eixe any el cens és de 7.150 habitants i més de 1.700 vivendes.

Ja entrats en època constitucional, en l'any 1978, la plantilla d'este cos augmenta i passa a tindre setze agents. Cal mencionar que en eixos anys, a més d'augmentar el número d'habitants i vivendes, Xàbia ja és un municipi d'interés turístic que no deixaria de créixer fins els 33.000 habitants i 26.000 vivendes actuals, a més de l'important flux de visitants que atrau cada any.

Bibliografia y fonts:

"La administración municipal en el siglo XVIII; Xàbia 1760 - 1795" Juan Bautista Codina Bas

"Historia y casos notables" Vicente Bisquert Riera

Arxiu municipal

Arxiu Museu Soler Blasco