Època medieval andalusina

Tot i que el segle VIII marca l’entrada dels musulmans a la Península i el naixement d’Al-Andalus, les primeres notícies sobre la presència islàmica a Xàbia se situen a les darreries del segle X o principis de l’XI.

A partir d’eixe moment i fins la conquesta feudal de mitjans del segle XIII, l’actual Terme va presentar un tipus de poblament semblant al que s’havia produït en època romana, amb petits assentaments que correspondrien a explotacions agropecuàries amb una notòria concentració en l’àrea del Pla, especialment sobre la vessant nord de la serralada dels Tossalets, però sempre en cotes inferiors als 40-35 metres s.n.m.: el Rodat, el Tossalet, l’Atzúvia, el Rebaldí, Capsades. Fora d’aquesta àrea, el poblament mostra una distribució més irregular: Tarraules, Lluca, Cansalades, Benimadrocs, la Vall, etc. , però amb una tipologia i funció ben semblant a la dels anteriors assentaments. Element característic de molts d’aquests jaciments és la presència de “pouets de moro”, sitges de boca circular de 50/60 cm. de diàmetre i cos de forma ovoide o piriforme d’uns 150 a 160 cm. de profunditat i 150 a 200 cm . de diàmetre, que foren excavades en la roca de tap. Aquestes estructures servirien per guardar i a l’hora protegir les collites, coneixent en algun, com és ara el Rebaldí, concentracions de més d’una desena de “pouets”.

D’entre tots aquests jaciments destaca el de les Capsades, petit assentament en què encara es conserva el basament d’una torre quadrangular i junt a ella les restes d’una casa i un forn, estructures que estarien en ús entre les darreries del segle XI i la conquesta cristiana. Un altre jaciment important, ara destruït, degué ser la necròpolis de Cap de Martí, cementeri d’on provenen dues inscripcions fragmentades.

Al mvsev es conserven i s’exposen peces ceràmiques d’aquest moment, majoritàriament de cronologia tardana, que corresponen a aixovars domèstics.

Es generalitza ara l’ús de les ceràmiques envernissades o envidriades, junt amb cànters i altres peces que presenten, en molts casos, una decoració amb motius pintats amb òxid de manganés. Una forma ceràmica característica de l’època andalusina són els “cadufs”, vaixells utilitzats en els mecanismes de les sénies per treure aigua per al reg, un dels molts enginys i innovacions introduïdes pels musulmans en les tècniques agrícoles. Les dues peces que aquí es mostren provenen de les Capsades.