Època medieval i moderna
La conquesta feudal d'aquest país del Xarq al-Andalus i la creació pel Rei Jaume I del nou Regne de València, provocarà un canvi radical en el futur d'estes terres. Els nous conquistadors cristians portaran una nova llengua i una nova cultura que arraconarà i acabarà per expulsar els musulmans valencians, en un procés que es liquidarà definitivament el 1609 amb l'expulsió dels moriscos del regne de València.
Xàbia i el seu entorn foren conquistades el 1244. Ben prompte, aqueixos nous pobladors vinguts del nord s'assentaran al solar que ara ocupa la vila. Aquell primitiu nucli, creat de nou, sense un precedent urbà anterior (almenys de consideració), va ser emmurallat i presentaria una planta segurament quadrangular, que seria l'origen de l'actual poble. Passat el temps, l'espai emmurallat degué eixamplar-se fins definir, ja als segles XV-XVI, el mateix perímetre que ara circumden les rondes.
Cap a mitjans del segle XIX, la vila emmurallada tenia quatre portes i diversos ravals fora murs que havien anat creixent des de finals del segle XVII i sobretot al XVIII. Entre aquests hi destaca el del Convent, creat al voltant del camí de València, al sud-oest del poble. Totes aquestes estructures defensives, com també les torres i fortins del litoral –torres de Sant Antoni, el Portitxol i Ambolo; castells de Sant Jordi, Sant Martí i de la Granadella–, les cases fortes alçades al Pla, i fins i tot l'església-fortalesa de Sant Bertomeu, obeïen a una mateixa preocupació: la por a les incursions dels pirates nord-africans.
Justament, aqueix temor farà del terme un espai quasi despoblat, amb una població concentrada i tancada a la vila. Serà a partir del segle XVIII, arran de la finalització de les incursions pirates i pel fort creixement demogràfic i econòmic d'aquests moments, quan es rompran noves terres de conreu i es multiplicaran per tot el territori casetes amb la típica portalada d'arc de mig punt.
D'aquest període es mostren a les vitrines del Mvsev ceràmiques comunes i de vaixella fina dels segles XIV al XVIII, eixides en gran part dels tallers de Paterna/Manises, decorades en verd i morat, blau i reflex metàl·lic; també copes, ampolletes i altres peces de vidre dels segles XVI-XVII, com també algunes ceràmiques italianes dels segles XVI-XVIII, que ens indicarien els contactes comercials amb la Itàlia nord-occidental, tots aquests, materials recuperats majoritàriament al subsòl de la vila de Xàbia. Dels segles XVII-XVIII són alguns elements escultòrics i l'hebdomadari pintat a l'oli, objectes salvats dels altars de l'església de Sant Bertomeu i la capella de Santa Anna. Un esment especial mereix el quadre de Sant Joaquim, Santa Anna i la mare de Déu infanta procedent de l'ermita de Cansalades, i sobretot una taula d'El Salvador atribuïda al taller de Joan de Joanes, pintada la primera al segle XVII i la segona entre 1570 i 1579.
Al costat d'aqueixos materials es mostren d'altres peces, com ara algunes bales de canó dels castellets litorals i elements arquitectònics dels segles XV-XVI procedents, bàsicament, de la casa-palau dels Sapena.