Eneolític i bronze
A finals del III mil·lenari a.n.e. les profundes transformacions neolítiques estaran ja plenament assumides per una població cada cop més nombrosa i amb més capacitat per alterar el medi ambient.
D'aquests moments, caracteritzats a casa nostra per l'aparició dels primers poblats, els enterraments col·lectius en coves i les primeres eines de metall, són algunes de les inhumacions de la Cova del Montgó i especialment la Cova del Barranc del Migdia.
Aquest darrer jaciment correspon a una cova d'enterraments col·lectiva, amb un importantíssim conjunt de pintures rupestres esquemàtiques amb un significat religiós o de cult que ara se'ns escapa.
A principis del segon mil·lenari s'inicia una nova etapa que correspondrà a la darrera fase de la Prehistòria, l'Edat del Bronze (1.800 / 800 a.n.e. aproximadament). Ara, es multipliquen els petits poblats ubicats generalment als cims de tossalets (Tossal de Santa Llúcia, Alt de les Capsades, els Tossalets, etc...), amb cases bastides amb pedra i fang, i una economia centrada en l'agricultura cerealística i la ramaderia. Així, seran característiques d'aquest moment les "dents de falç", elements de sílex tallat que encastats sobre una estructura de fusta formaven una mena de corbella o falç utilitzada per segar. També en aquest moment es generalitza l'ús del coure/bronze, augmentant paulatinament la seua presència en els jaciments i ben especialment, durant el Bronze Tardà / Final (finals del II mil·leni – primers segles del I mil.leni). D'aquest període és l'assentament del Cap Prim, lloc on es constata l'activitat metal·lúrgica (motle de fundició, nòduls de coure, etc...).
A les vitrines del Mvsev hi són mostrats diversos materials recuperats en jaciments del terme: ceràmiques (algunes d'elles decorades, sempre però fetes a mà), eines de pedra polida, pesos de teler i de xarcia (?), útils de coure/bronze, un molí de pedra barquiforme i la restitució d'una corbella de l'Edat del Bronze amb dents de sílex.