Paleolític i epipaleolític

Des de fa aproximadament 3,5 milions d’anys, quan van aparéixer a les estepes africanes els primers antecessors de l’home actual, fins aproximadament el 5.000 abans de nostra era, es desenvolupen els períodes que els historiadors anomenen Paleolític i Epipaleolític.

En aquest amplíssim període, que ocupa més del 99,8 % de la història de la humanitat, l’home va desenrotllar les aptituds i coneixements que hui li són propis.

Va aprendre a tallar útils en pedra per raspar, perforar, tallar o capolar les matèries i aliments que utilitzaven. També aprengué a emprar el foc i va anar perfeccionant les tècniques de caça que li permetien conéixer els moviments dels ramats d’animals i seleccionar la peça desitjada. Però aquestes activitats caçadores i recol·lectores, realitzades sempre des del profund coneixement de la natura, permetien mantindre l’equilibri ecològic i amb això la perpetuació del sistema.

Junt amb aquests canvis, paral·lelament, l’home va anar desenvolupant d’altres capacitats artístiques i “espirituals” que possibilitaran l’aparició de les primeres manifestacions artístiques i religioses.

Però d’aquest llarguíssim període són ben escasses les restes conservades, més encara si pensem que una part ben important de l’utillatge utilitzat per aquells hòmens seria de fusta o altres matèries peribles, per la qual cosa, només van perdurar, quasi exclusivament, les peces fetes sobre pedra, os i banya.

A Xàbia i el seu entorn les restes més antigues d’ocupació humana han estat trobades a la cova Foradada on s’hi va assentar un petit grup de caçadors que va ocupar la cova fa uns 30.000 anys, a l’inici del Paleolític Superior. De moments un poc posteriors, són els materials recuperats a la cova del Montgó i la cova del Moro (el Poble Nou de Benitatxell).

En aquells temps, el paisatge del nostre territori era ben distint a l’actual. L’augment de la massa de gel al casquet polar per efecte de la darrera glaciació, feu emergir una àmplia zona litoral, que situava la línia de costa en determinades zones a uns quants quilometres de l’actual.

Cap al 10.000 abans de nostra era es produiran importants canvis climàtics que provocaran el retrocés dels gels àrtics i l’aparició d’un paisatge i clima semblants a l’actual. Això comportarà canvis substancials en la fauna i la vegetació als quals l’home haurà d’adaptar-se. S’iniciarà així l’Epipaleolític, darrera etapa de les societats caçadores. Aquest període es caracteritza pel microlitisme, és dir, per la disminució del tamany de l’utillatge lític. D’aquests moments hi coneixem alguns jaciments que correspondrien a petits campaments a l’aire lliure com el del cap de la Nau i el de la Plana de Sant Antoni.