Ceràmiques italianes
El comerç de les ceràmiques italianes a Xàbia (segles XVI-XVIII)
Quasi des de la creació del Regne de València per Jaume I, les relacions entre el País Valencià i Itàlia foren ben intenses. Uns contactes que es varen incrementar a l’època moderna, sobretot amb els ports de València i Alacant. Prova d’això, són les nombroses ceràmiques procedents d’Itàlia documentades als registres arqueològics. Hem de pensar però, que les ceràmiques italianes i altres productes importats que hi trobem al registre arqueològic de la vila de Xàbia provenen, no tant del gran comerç establert als ports de València, Alacant i en menor mesura la veïna Dénia, sinó d’un intercanvi menor, de cabotatge, establert amb els ports adés esmentats, però també amb les veïnes illes de Mallorca, i ben especialment Eivissa, situada a només seixanta milles a llevant del port de Xàbia.
Pràcticament totes les ceràmiques italianes d’època moderna recuperades a Xàbia provenen de la vila, és a dir, el vell nucli urbà que estava delimitat per les muralles. En total cent dèneu peces, quasi totes recuperades en setze intervencions arqueològiques fetes a la vila, i uns pocs fragments, també procedents del nucli urbà, que formaven part del fons antic del museu i no coneixem la seua procedència precisa. Del litoral provenen només dues peces de terrissa italiana.
Centres ceramistes i estils decoratius de les ceràmiques italianes de Xàbia:
Les ceràmiques de Montelupo
Dels tallers de Montelupo, ciutat situada a la Toscana, prop de Florència, provenen un total de denou peces. Aquestes produccions, seran les primeres ceràmiques esmaltades de procedència itàlica documentades a Xàbia. Predominen les peces amb decoracions policromes, tan característiques d’aquest centre terrisser, que trenquen amb les tradicions ceràmiques anteriors i enceten un nou gust per aquestes decoracions de colors tan vius sobre l’esmalt blanc estannífer: blau, marró, verd, carabassa, groc i altres tonalitats.
Són diversos els estils decoratius de les ceràmiques de Montelupo representats a Xàbia, els més antics corresponen als plats decorats amb motius “a nastri spezzati”, “alla porcellana”, “rombe e ovali” i “scarrchiera policroma”, datats en la primera meitat del segle XVI. Un poc posteriors, ja de la segona meitat del segle XVI, són les decoracions en “spirali arancio” i “nodi orientali”.
Del segle XVII són els fragments de ceràmica decorats amb motius en “blu graffito”, que en aquest cas corresponien a peces de gran tamany i molt bona qualitat. Més populars són els plats decorats en blau sobre esmalt blanc d’estil “compendiari monocromi”, “figurato con fascia” o la sèrie anomenada de la “foglia verde”. L'única forma tancada de Montelupo trobada a Xàbia correspon al fragment d’un pitxer –boccale– de cos globular, boca trilobulada i decoració policroma. El fragment conserva un rica decoració a base de motius pseudo vegetals/geomètrics en blau, que correspon a una ampla banda vertical que flanqueja un medalló central de forma ovalada.
Les ceràmiques pisanes
Les ceràmiques pisanes trobades a Xàbia estan representades per 15 peces, que han estat trobades majoritàriament a la vila, però que en dos casos provenen del fons marí del litoral.
El repertori decoratiu de les produccions pisanes trobades a Xàbia és escàs, amb unes característiques tècniques molt homogènies i unes pastes de color marró rajola dures i compactes.
Les decoracions més representades són les marmoritzades, ja siguen bícromes (blanc sobre fons marró) o policromes (verd, marró i negre sobre fons blanc), amb una cronologia que s’iniciaria al darrer quart del segle XVI i perduraria durant gran part del segle següent. La resta de les peces de procedència pisana presenten decoracions esgrafiades, amb unes cronologies que podem situar entre finals del segle XVI i el segle XVII.
Les ceràmiques lígurs
També a Xàbia, com succeeix a Dénia, Barcelona, Granada i altres indrets de la península Ibèrica, van ser les ceràmiques procedents dels tallers d’Albisola, Savona i més escassament Gènova (situats a la Ligúria, nord-est d'Itàlia), aquelles que formen el grup més nombrós de les importacions ceràmiques italianes, amb 84 peces d’aquesta procedència.
Es tracta de produccions diverses tot i el predomini de les ceràmiques en “blu berettino” caracteritzades per l'esmalt blau clar que cobreix tota la peça, decorades amb motius en blau fosc.
Pel que fa al repertori formal, està compost quasi exclusivament per formes obertes, destacant els platets d’ala curta penjant, unes poques escudelles de parets exvasades i vora recta i només un fragment que correspondria a un “boccali”, és dir, un pitxer.
En conjunt, aquestes ceràmiques presenten unes cronologies que s’emmarquen entre la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del XVII, tot i que en el cas de Xàbia els contextos arqueològics més antics on han estat documentades es situen ja al segle XVII.
Després del “berettino”, li segueix en nombre de peces el grup de ceràmiques amb decoració “a tapezzeria”, caracteritzades per un esmalt blau clar de tonalitat turquesa que cobreix el fons de la peça, amb motius en blau més fosc que representen elements vegetals i d’altra mena propis de les “tapisseries” de l’època. Aquest estil decoratiu té una llarga cronologia que omple el segle XVII i arriba a les primeres dècades del XVIII.
Entre els altres estils decoratius de les ceràmiques lígurs presents a Xàbia destaca l' “scenografia barocca”; un estil decoratiu situat cronològicament en la segona meitat del segle XVII i primeres dècades del XVIII. Un altre estil, el “calligrafico naturalistico”, amb decoració monocroma (blau sobre blanc) i policroma, està representat a Xàbia per unes set peces. Estes peces tenen unes datacions que podem situar entre finals dels segle XVII i primeres dècades del XVIII.
També estan representats a Xàbia d'altres estils decoratius, ara però amb poques peces, com la “foglie de palma” (segle XVII), motius “alla francese” (segle XVIII) o altres peces sense decorar cobertes per esmalt blanc.