Teuleries

Les teuleries de Xàbia

Entre les activitats artesanals / industrials de la societat tradicional, l’elaboració de productes ceràmics ocupa un lloc destacat. Els estris i productes elaborats amb fang cuit sempre foren molt abundants en temps passats; i encara ho són ara. És ben llarga la llista d’objectes i peces  fabricats amb fang pastat  -ja siguen  tornejats o fets a motle- després assecats i cuits en forns, destinats a la construcció o usos domèstics.
A Xàbia, al marge de les evidències arqueològiques d’antigues produccions ceràmiques  d’època romana, hi van existir, fins a temps recents, tallers dedicats a la producció terrissera. Hem constatat l’existència de nou teuleries, la major part de les qual estigueren en funcionament entre els segles XIX i la primera meitat del XX.
Quasi totes elles es dedicaren a la producció de materials per a la construcció: teules, rejoles, “matacans” (rejoles massisses de forma rectangular utilitzades per pavimentar), taulells, pilons per la pansa, etc.. Només a la Tarraula, on hi van funcionar dos terrisseries, es produïren peces a torn, sempre però, sense envernissar: cànters, cadufs i cossis.
Les matèries bàsiques per aquesta activitat són l’argila i l’aigua. La primera era obtinguda de les “mines” pròximes i l’aigua era recollida i emmagatzemada en aljubs i cisternes. Terra i aigua es pastaven en basses i després, amb els motles, s’obtenien les diferents formes. Aqueixes peces eren assecades i posteriorment enfornades. Dins el forn, de forma cilíndrica, les peces eren col·locades de manera convenient sobre l’engraellat, mentre que el foc es  situava a la cambra, en la part inferior. Durant dia i mig o dos dies,  el foc era alimentat constantment.  Acabada la cuita, el forn es tapava completament, perquè les peces anaren refredant-se a poc a poc durant set o vuit dies abans de ser tretes i comercialitzades.