21 - Selgle xix

EL SEGLE XIX

El segle XIX és un segle de conflictes i revoltes. Aquest temps marcarà el final de les estructures feudals i la desaparició de l’Antic Règim, consolidant-se el nou Estat modern de caràcter centralista.
Xàbia, immersa en aquesta dinàmica general, no es deslliurarà dels desastres provocats per la Guerra de Napoleó ni de les posteriors revoltes i canvis de poder que ompliran el segle.
Però el XIX és aquí, sobretot, el temps de la pansa. Aquest producte alimentari (raïm de moscatell assecat al sol) elaborat a la comarca des d’època andalusina, es convertirà en aquest segle en el motor econòmic de Xàbia i la Marina Alta. La manipulació, comercialització i exportació de la pansa generarà, a partir de mitjans de segle, importants beneficis que seran capitalitzats per una burgesia oberta i en contacte amb l’exterior (especialment amb Gran Bretanya), d’on arribaran modes i influències diverses. Al mateix temps, la major part de la societat, formada per jornalers i petits propietaris agrícoles, dependrà en gran mesura de l’activitat pansera, controlada per la burgesia i condicionada per les collites i les oscil·lacions de l’oferta i la demanda als mercats exteriors. Les conjuntures desfavorables, ben especialment a partir de finals del segle XIX, obligaran a emigrar temporalment a una massa molt nombrosa de jornalers, que trobaren a la colònia francesa d'Algèria la possibilitat de treballar en activitats agrícoles entre la tardor i hivern,  mesos de major inactivitat als camps de la Marina.
Per tot el terme apareixen ara riuraus i casetes on es concentrarà l’activitat agrícola i pansera durant els mesos d’estiu, quan les famílies anaven “a fer la renda”. La manipulació i comercialització de la pansa obligarà a la creació de grans magatzems concentrats al barri de la Duana, al voltant del port, on arribaven, primer els velers i després els vapors que duien la mercaderia als mercats de Londres, Liverpool, Bristol, etc. i altres països del nord i centre d’Europa o de l’altra banda de l’Atlàntic, com ara Estats Units i Canadà.  A l’hora, a la vella  vila de Xàbia, es produiran profundes transformacions urbanístiques conseqüència dels nous corrents liberals i l’aparició d’una puixant burgesia. Entre 1869 i 1875 són enderrocades les muralles,  apareixent nous carrers i noves construccions impulsades per les classes benestants, responsables de l'eixample de l’avinguda d’Alacant, així com d’altres edificacions fetes al cor de la vila.

Descàrregues