19 - Creixement econòmico
El segle XVIII. Pèrdua dels Furs i creixement econòmico
El segle XVIII s’inaugura amb la Guerra de Successió (1705-1714), conflicte bèl·lic que tindrà com a conseqüència la desaparició del règim foral valencià i el sotmetiment del Regne de València a les lleis i l’administració castellanes pel “...justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas ...” . En aquest conflicte, el Consell de la vila i les elits xabieres recolzaran a Felip V de Borbó, l’opció triomfadora. Però el segle XVIII és també, de forma general al País Valencià, un període de fort creixement demogràfic i econòmic. A Xàbia, aqueixa puixança es va veure afavorida per dos fets d’especial rellevància; d’una banda, el triomf de l’opció borbònica en la guerra de Successió a la Corona d’Espanya, que havia estat recolzada per Xàbia per la qual cosa la vila rebrà privilegis i atencions de la Corona, i de l’altra, per la quasi total desaparició de les incursions piràtiques al litoral valencià, circumstància que permetrà a la població ocupar i construir en zones que fins a eixe moment havien estat privades per la por als atacs dels corsaris nord africans.
Els estudis demogràfics sobre Xàbia, indiquen un fort creixement de la població a partir del 1735, quan passa dels 1432 habitants, als 3.000 habitants de 1793. Aqueix increment poblacional motivarà la rompuda de noves terres, amb l’ampliació de la superfície conreada en molts casos gràcies a l’abancalament sobre les vessants més òptimes, o incrementant el rendiment de les terres del Pla i la Vall amb la construcció de sénies i basses per al reg. Tanmateix, no tot eren però transformacions i creixement. Un dels pitjors períodes patits a Xàbia al segle XVIII va ser conseqüència de la fortíssima tempesta de dos dies, amb aigua i pedra, de la tardor del 1788, que va provocar la “...total desolazión de Arboles fructiferos y frutales, de todo genero de Animales y ultimamente un destrozo total de Campos, Sembrados y por sembrar...”.
Al marge dels desastres naturals, les malalties i les fams produïdes al segle XVIII, el fort impuls demogràfic i la finalització de la inseguretat provocada per les incursions barbaresques, faran aparéixer nous ravals al voltant de la vila emmurallada i alhora, es bastiran per tot el terme, especialment a les zones més riques agrícolament, uns habitacles molt característics de planta rectangular, amb una o dues nevades i coberta de teula a un aigua o dos, caracteritzades per la utilització en la porta d’accés a la casa, d’un arc de mig punt fet amb dovelles de tosca. Aquestes cases, que marcaran el fort impuls de la colonització agrícola del segle XVIII, seran la base per a la posterior aparició i desenrotllament del riurau, l’arquitectura més característica i singular de Xàbia i la Marina Alta.