10 - Època moderna

XÀBIA I LES SEUES MURALLES EN ÈPOCA MODERNA

A finals del segle XV i principis del XVI, la vila de Xàbia va tindre un important increment demogràfic i un fort creixement urbà. Les sèries demogràfiques ens indiquen un  creixement de quasi el 50 % de cases entre l’any 1493 (amb 189 cases, que correspondrien aproximadament a uns 756 habitants) i el 1510 (amb 282 cases, aproximadament uns 1128 habitants). Acompanyant aqueixa important pujada demogràfica, les primeres dècades del segle XVI es caracteritzaran per un fort impuls constructiu.   L’any 1513, el mestre Urteaga comença la construcció i ampliació de l’església-fortalesa de Sant Bertomeu. Pocs anys ans, el 1502  el marqués havia ordenat construir la casa-hospital situada al carrer d’Avall, del qual encara es conserva la capella gòtica de Santa Anna, i anys després, a mitjans del segle XVI es va edificar  l’església de l’Oreto, ara desapareguda.
La vila de Xàbia va eixamplar-se a llevant i ponent de l’antic recinte del segle XIV, amb un nou perímetre encara avui definit per les rondes que confereixen a la vila aqueixa planta hexagonal tan característica. Les investigacions arqueològiques ens permeten situar la data de construcció de les muralles que circumval.laven les rondes a finals del segle XV o principis del XVI, tot i que la primera referència documental és de 1554, moment en el qual les muralles i els seus portals ja estaven construïts.
El seguiment arqueològic de les obres realitzades a les rondes ens ha permés conéixer les característiques de la muralla, que va ser construïda amb un fort morter de calç i pedra viva, que utilitza els carreus de tosca als angles i les cantoneres, i que presenta una gruixa de 100/120 cm. Aquest mur formava un estret carreró de  2 o 2,50 metres  amb les cases de la vila, i tenia tres portes principals: el portal del Clot, el portal de la Ferreria i el portal de la Mar. A principis del segle XIX es va obrir una portella dita el portal Nou. Les portes i els trams de la muralla orientats al llevant van ser reforçats amb torres redones, algunes d’elles artillades, i damunt de les portes es construïren forts matacans per protegir els accessos.
A finals del segle XVIII o principis del XIX es va construir una mena de talús, avantmur o barbacana d’uns 34 metres de longitud, situat al nord de l’actual avinguda Príncep d’Astúries. Aquesta estructura presenta tres contraforts atalussats de planta  trapezoïdal, amb un mur de només uns 40/45 cm. de gruix.
Aquelles velles muralles que van protegir la vila durant tants segles, van ser enderrocades entre 1869 i 1874 seguint els nous corrents liberals i progressistes de l’època.  D’aquella tanca, resten ara una part dels seus basaments apareguts a l’avinguda Princep d’Astúries que han estat reconstruïts i ens permeten aproximar-nos a la seua funció i característiques.