4 - Cultura ibèrica

LA CULTURA IBÈRICA

Entre els segles VIII i VI abans de nostra era, es produeixen en les comunitats del Bronze final / tardà del nostre àmbit geogràfic una sèrie de canvis, en gran part determinats per les influències  fenícies i del sud peninsular, que donaran pas cap a les darreries del segle VI i començaments del V a la cultura Ibèrica. El final d’aquesta   etapa, estarà marcat per la conquesta i romanització de la península iniciada a finals del segle III abans de nostra era. A partir d’eixe moment, la forta influència romana trastocarà i acabarà per fer desaparéixer les característiques  més importants del món ibèric.

Els pobles ibèrics, són els creadors de la primera gran civilització peninsular. S’estendran des d’Andalusia fins al Llenguadoc, sent les terres valencianes un dels territoris on aquesta cultura presentarà les seues característiques més peculiars. Tres pobles varen ocupar de sud a nord l’actual territori valencià: contestans, edetans i ilercavons.
Aquests territoris s’organitzarien com a petits estats, de límits imprecisos,  amb capitals, ciutats i pobles de diversa importància. Molts d’aquests poblats, amb un urbanisme ben planificat, estaven tancats per grans muralles i altres elements defensius bastits en pedra.
L’economia ibèrica va ser fonamentalment agrícola i ramadera. El conreus més importants serien el blat i l’ordi, trobant-ne també altres com la vinya, l’olivera, les lleguminoses i altres espècies conreades o silvestres .
Aquesta nova cultura aportarà  grans novetats en tots els camps. Es generalitza l’ús del torn en les ceràmiques, amb vasos en molts casos amb decoracions pintades que mostren un ric repertori de motius geomètrics, vegetals i  figuratius, amb escenes domèstiques i quotidianes, bèl·liques o del seu món simbòlic i religiós.
També ara s’introdueix i es generalitza la metal·lúrgia del ferro, amb un variat utillatge agrícola, bèl·lic, i de tota altra mena.
Els ibers, seran el primer poble peninsular que utilitzarà un alfabet propi per escriure la seua llengua, idioma preindoeuropeu amb algun parentesc amb la llengua basca que els investigadors han aconseguit llegir, però que encara no han pogut desxifrar.  
En un moment avançat, al segle III a.n.e., apareixen les primeres monedes íberes. Aquestes encunyacions, en plata i coure, sorgeixen quan ja Emporion, Gades, Ebusus i els cartaginesos feia algun temps que emetien moneda a la península. Les principal seques ibèriques valencianes foren les d’Arse (Sagunt) i Saiti (Xàtiva).
Un tret ben específic d’aquesta cultura és el món funerari, amb necròpolis d’incineració situades fora dels poblats. El ritual ibèric exigia la cremació del cadàver, les cendres del qual eren recollides dins una urna ceràmica que després era soterrada junt amb diverses peces d’aixovar.
De la religió ibèrica són poques les dades conegudes. S’han localitzat temples en alguns poblats i  santuaris, situats en coves o als cims de muntanyes, llocs on els devots hi portarien ofrenes. També moltes de les manifestacions artístiques ibèriques, com ara l’escultura, la pintura (sobre ceràmiques) i l’orfebreria, ens mostren divinitats i monstres del seu complex món de creences.

Descàrregues