3 - Calcolític i Bronze

CALCOLÍTIC

A les darreries del III mil·lenari abans de la nostra era i principis del II, les profundes transformacions provocades pel Neolític en aquestes terres, són ja plenament consolidades. Ara, l’agricultura i la ramaderia seran les activitats fonamentals dels grups humans. Es generalitzen els poblats situats en zones planes tot i que es manté l’ocupació a les coves. Tanmateix, l’ús primordial de les cavitats naturals, serà el de servir de lloc d’enterrament col·lectiu d’individus probablement pertanyents o vinculats, a un mateix grup.

Apareixen ara també les primeres eines de coure  que testimonien la introducció de les noves tecnologies metal·lúrgiques, que seran plenament desenrotllades posteriorment, durant l’edat del Bronze.

A Xàbia coneixem restes d’aquest període a la cova del Montgó –utilitzada també com a lloc d’enterrament–, la cova de la Rabosa, d’on provenen restes d’un enterrament, i d’altres jaciments localitzats de manera preferent, a l’àmplia solana del Montgó. El jaciment més important és, però, la cova del barranc del Migdia, cova d’enterraments múltiples amb nombroses pintures rupestres.

EDAT DEL BRONZE

Cap al 1.900 / 1.800 i fins el 800 abans de la nostra, es desenrotlla aquest període en el qual s’aprofundeix en els canvis iniciats al Calcolític. Ara, junt a l’ocupació cada cop més marginal en coves, apareixen abundants assentaments situats als cims de tossals o muntanyes amb cases bastides amb pedres i fang, i cobertes de ramatges i fang. Apareixen els primers pobladets coneguts a Xàbia, amb un incipient urbanisme i una situació  que ens fa pensar en un certa preocupació defensiva o si més no, de control del territori.

Agricultura i ramaderia, centren l’activitat d’estos grups, per la qual cosa trobem, en molts jaciments: molins barquiformes, “dents de falç” –peces de sílex tallat que encastades sobre una estructura de fusta formaven una mena de corbella utilitzada per segar– i en menor mesura “formatgeres” de ceràmica; elements que delaten la importància de l’agricultura cerealística i l’explotació ramadera. L’arqueologia també documenta altres activitats en molts casos complementàries de les anteriors, com la cacera, la pesca, la confecció tèxtil (documentada pels contrapesos de teler), la cistelleria o la metal·lúrgia, testimoniada a finals del període a l’important assentament del cap Prim, on junt a escòries de bronze i fragments d’algunes eines (serra, punxons, etc.) s’han recuperat diversos motles en pedra arenisca per a la fabricació de cisellets i varetes de bronze.

La cultura material de l’edat del Bronze es completaria amb un ric i variat instrumental de pedra polida, peces sobre os i petxina i abundants vasos de ceràmica feta a mà, generalment sense cap tipus de decoracions.

Pel que fa a les pràctiques funeràries, continuen els enterraments en coves o clavills, d’un o pocs individus i amb escàs aixovar. Probablement, a un d’aquests enterraments correspondrien les dues peces de bronze, un punyal i una destral plana, trobades a principis de segle a la coveta del pou dels Frares, a Cap de Martí.

Aquesta llarga etapa històrica va presentar, lògicament,  canvis i influències vingudes d’altres àmbits, especialment notoris durant el Bronze tardà i final, constatats als jaciments del tossal de Santa Llúcia i el cap Prim.