1 - Paleolític i epipaleolític

PALEOLÍTIC i EPIPALEOLÍTIC

Des de fa aproximadament 3,5 milions d’anys, quan van aparéixer a les estepes africanes  els primers antecessors de l’home actual, fins aproximadament el 10.000 abans de nostra era al Pròxim Orient i cap a mitjans del setè mil.leni ane a les nostres terres, es desenvolupen els períodes que els historiadors anomenen Paleolític i Epipaleolític.En aquest amplíssim període,  que ocupa més del 99,8 % de la història de la humanitat, l’home va desenrotllar les aptituds i coneixements que hui li són propis.Va aprendre a tallar útils en pedra per raspar, perforar, tallar o capolar les matèries i aliments que utilitzaven. També aprengué a emprar el foc i va anar perfeccionant les tècniques de caça que li permetien conéixer els moviments dels ramats d’animals i seleccionar la peça desitjada. Però aquestes activitats caçadores i recol·lectores, realitzades sempre des del profund coneixement de la natura, permetien mantindre l’equilibri ecològic i amb això la perpetuació  del sistema.Junt amb aquests canvis, paral·lelament, l’home va anar desenvolupant d’altres capacitats artístiques i “espirituals” que possibilitaran l’aparició de les primeres manifestacions artístiques i religioses.Però d’aquest llarguíssim període són ben escasses les restes conservades, més encara si pensem que una part ben important de l’utillatge utilitzat per aquells hòmens seria de fusta o altres matèries peribles, per la qual cosa, noves van perdurar, quasi exclusivament, les peces fetes sobre pedra, os i banya.
A Xàbia i el seu entorn les restes més antigues d’ocupació humana han estat trobades a la cova Foradada on s’hi va assentar un petit grup de caçadors que va ocupar la cova fa uns 30.000 anys, a l’inici del Paleolític Superior. De moments un poc posteriors,  són els materials recuperats a la cova del Montgó i la cova del Moro (el Poble Nou de Benitatxell).En aquells temps, el paisatge del nostre territori era ben distint a l’actual. L’augment de la massa de gel al casquet polar per efecte de la darrera glaciació, feu emergir una àmplia zona litoral, que situava la línia de costa en determinades zones a uns quants quilometres de l’actual.   Cap al 10.000 abans de nostra era es produiran importants canvis climàtics que provocaran el retrocés dels gels àrtics i l’aparició d’un paisatge i clima semblants a l’actual. Això comportarà canvis substancials en la fauna i la vegetació als quals l’home haurà d’adaptar-se. S’iniciarà així l’Epipaleolític, darrera etapa de les societats caçadores. Aquest període es caracteritza pel microlitisme, és dir,  per la disminució del tamany de l’utillatge lític. D’aquests moments hi coneixem alguns jaciments que correspondrien a petits campaments a l’aire lliure com el del cap de la Nau i el de la Plana de Sant Antoni.

NEOLÍTICA

partir del setè mil·lenari a.n.e., comencem a trobar  en alguns jaciments pròxims al litoral mediterrani peninsular les primeres evidències materials del Neolític, cultures que  portaran un canvi substancial en la vida i l’activitat de les comunitats humanes: la domesticació de plantes i animals, és a dir, l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. Tots aquests canvis, fonamentals en la història de l’home i la seua relació amb el medi natural, s’havien originat cap IX-VIII mil·lenari a.n.e. al  Pròxim Orient des d’on arribaran al litoral mediterrani peninsular, tot seguint un moviment de difusió paulatí cap a ponent. Aquestes transformacions estaran acompanyades d’importants avanços tecnològics entre els que destaca l’aparició de la ceràmica i la tècnica del poliment de la pedra.La Cova del Montgó va ser un important assentament neolític que ha oferit abundants restes de les diferents etapes d’aquest període amb ceràmiques fetes a mà amb decoracions impreses cardials, plàstiques, incises i pintades; destrals i aixols de pedra polida, i d’altres materials . També en aquest període fou ocupada la Cova de la Mina, al Cap Negre, d’on provenen alguns fragments ceràmics.