Que un model de negoci no acabe amb un model de vida. Amb esta premissa, l'Ajuntament de Xàbia ha tractat de regular l'impacte del turisme sobre el medi natural, sobre el marí. Així, en els últims anys s'han realitzat importants avanços, com la regulació d'accés a les cales, la protecció de la posidònia mitjançant boies de fondeig o l'abalisament de les coves marines. També diferents campanyes d'informació i sensibilització i canvis de gran importància com la conversió en zona de vianants del Muntanyar o la conversió del far del Cap de Sant Antoni en centre d'interpretació de la Reserva Marina. D'aquesta manera Xàbia s'ha convertit en un municipi pioner en la implementació d'aquesta mena de mesures.

Però l'enorme pressió de les últimes campanyes turístiques ha fet que siguen insuficients. I ha posat en risc l'equilibri natural dels enclavaments més emblemàtics del municipi. Per això, l'alcalde, José Chulvi, ha sol·licitat una reunió urgent a la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà. L'objectiu és aconseguir la implicació del Consell en les mesures de protecció d'espais naturals, no sols mitjançant la regulació sinó també a través de la dotació de recursos econòmics, tècnics i humans.

Tal com s'indica en la carta remesa per José Chulvi a la consellera: “la nostra costa està sotmesa a una pressió humana insostenible els mesos d'estiu (…) i els nostres esforços per protegir la prada de posidònia són insuficients”. Així mateix, va assenyalar que, de seguir la mateixa tònica de fondejos descontrolats per part d'algunes embarcacions “el mal pot ser irreversible. Estem comprometent punts de gran interés natural, la seguretat dels usuaris i, fins i tot, el treball dels mariners”.

D'altra banda, la col·laboració del govern valencià resulta imprescindible, tal com s'apunta des del consistori, per a l'elaboració d'un Pla Integral per a la Gestió Sostenible del Litoral i la Costa de Xàbia.

Per a José Chulvi “és fonamental continuar oferint qualitat per al turisme i cuidar el motor econòmic del nostre poble, del qual viuen milers de famílies, però sense que això pose en risc la continuïtat del model de Xàbia i la qualitat de vida de les persones que vivim ací durant tot l'any”.