La xerojardinería és planificar un jardí baix el criteri de realitzar un ús racional de l'aigua. En aquests jardins, com és el cas del típic jardí mediterrani, no predominaran les grans extensions de gespa  (est és el principal consumidor d'aigua, portant-se el 70% del reg) i es descartaran les flors o plantes exòtiques que requereixen molta aigua.

Dins de les seues accions per a promoure un consum més racional dels recursos hídrics, l'empresa municipal d'aigües de Xàbia –Amjasa- va oferir ahir un taller de jardineria sostenible i mediterrània. La intenció era donar les claus per a aconseguir un jardí verd, bonic i amb flors tot l'any, però amb un consum molt menor.

L'acció formativa, dirigida a jardiners del municipi, va comptar amb els consells del responsable de l'empresa local Biojardin Sostenible, qui va explicar algunes opcions per a substituir la gespa com les plantes tapissants (com Juniperus o rosmarinus), les graves o àrids, o les escorces de pi o paviments. O la idoneïtat d'integrar altres elements com a pèrgoles, estanys o bancs.

També els avantatges de plantar espècies autòctones, a més del menor consum d'aigua, com són la menor necessitat de fems, major resistència a les inclemències del temps o la utilitat d'aquestes plantes tant en usos medicinals com a culinaris, entre uns altres. I sobretot, es va incidir en la necessitat de conscienciar-se que les plantes invasores són la 2º causa de pèrdua de biodiversitat a nivell mundial.

En el taller, organitzat dins de les accions proposades en l’Observatori de l’Aigua, també es va conèixer l'exemple del jardí de l’Albarda (a Pedreguer), una experiència “demostrativa” de l'organització Fundem que- en una superfície de 50.000 m2, compta amb més de 700 espècies de plantes autòctones, algunes d'elles endèmiques. Un jardí que mostra la gran diversitat de la nostra flora, que destaca per la seua bellesa en cadascuna de les estacions, i que està gestionat amb els més estrictes criteris de sostenibilitat.

A més de la seua gran biodiversitat botànica, l'Albarda és també una reivindicació cultural i d'identitat pròpia, ja que recrea els antics jardins renaixentistes valencians, influenciats per totes les cultures que han deixat la seua petjada en la zona, com ìbers, fenicis, romans, cartaginesos o àrabs, entre uns altres.