La Direcció general de Cultura i Patrimoni té la voluntat de reprendre la proposta de l'ajuntament de Xàbia sobre la possible declaració com Bé d'Interès Cultural a favor dels molins de vent del seu terme municipal, així com para de la resta de molins de la comarca de la Marina Alta, ja que aquests són símbols de l'arquitectura i la tecnologia tradicional, formant un conjunt de singular valor cultural que caracteritza el paisatge d'aquest territori.
En aquest camí, Xàbia va acollir ahir una reunió de tècnics de la direcció general de Cultura i Patrimoni amb representants dels ajuntaments  de Xàbia, Gata de Gorgos, Pedreguer, Calp i Teulada per a abordar aquesta qüestió.
Per a la comarca de la Marina Alta, el molí de vent és una construcció característica d'especial valor patrimonial, històric i etnològic. Peça fonamental de la cultura tradicional del gra i del pa, el molí de vent està associat a l'esforç de la supervivència i ens parla d'un temps on les complicacions del transport, quan no les guerres, obligaven cada comarca a ser autosuficient. La farina –el pa—ha sigut l'aliment bàsic dels valencians al llarg de la història. Un molí de vent és un enginy o màquina, situat dins d'una torre de pedra d'uns set o vuit metres d'alçada, preparat per a moldre el cereal i per a custodiar-ho.
Actualment no es conserva cap maquinària original completa, encara que encara queden restes i, sobretot, grans queixals dels vell molins. La màquina dels molins de vent de la Marina Alta, situada en la sala alta del molí, estava configurada per quatre grans antenes, d'uns cinc o sis metres cadascuna, recobertes de tela. Les antenes donaven moviment a un eix que, per rodes dentades, movia el queixal del molí. D'alguns es conserva solament l'estructura de l'edifici; alguns han conservat la planta alta; tots, en la pràctica, van perdre el sostre, que era de fibra natural o de fusta.
Aquesta comarca encara conté 29 molins de vent, 5 a Dénia, 12 a Xàbia, 2 a Pedreguer, 3 a Gata de Gorgos, 2 a Teulada, 3 a Benissa, 1 a Llíber i 1 a Calp. Tots ells ja es troben protegits amb la figura de Bé de Rellevància Local amb la categoria d'Espai Etnològic d'Interès Local de forma genèrica segons la Llei 5/2007 de 9 de febrer de modificació de la Llei 4/1998 d'11 de juny del patrimoni cultural valencià, que en la seua Disposició addicional Cinquena. Reconeixement legal de Béns Immobles de Rellevància Local, en atenció a la seua naturalesa patrimonial indica que “Tenen la consideració de Béns Immobles de Rellevància Local, i amb aquesta denominació hauran de ser inclosos en els respectius Catàlegs de Béns i Espais Protegits, les següents categories d'elements arquitectònics: ... els antics molins de vent...”
Per tant, per a estudiar la situació actual dels molins d'aquesta comarca i iniciar el possible procediment per a la seua declaració com BIC, s'ha mantingut la reunió en el Museu Arqueològic i Etnològic Soler Blasco de Xàbia per a informar a tots els Ajuntaments implicats  sobre l'expedient i les accions a realitzar per a dur-ho a terme.