L'equip de govern de Xàbia proposa un pressupost obert per al 2015 que deixa marge d'inversions a la nova Corporació

26 nov 2014 Els comptes anuals ascendeixen a 46 ‘5 milions d'euros

El regidor d'Hisenda de Xàbia, Oscar Antón, ha presentat avui l'esborrany de pressupostos per a 2015 que se sotmetrà demà a votació en el ple ordinari del mes. Els comptes ascendeixen a 46’5 milions d'euros i, tal com ha definit Antón, són uns pressupostos de “any electoral”, és a dir, que se cenyeixen a complir tots els condicionants de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i a aprovisionar la consignació per a deixar cobertes les obligacions fixes i els contractes vigents, però deixen marge econòmic al govern que isca de les pròximes eleccions municipals perquè puga promoure les seues inversions. Aquest marge es concreta en els dos milions d'euros en romanent positiu amb els quals s'estima tancar els comptes de 2014, ha avançat el regidor.
A grans trets, l'esborrany de pressupostos és molt similar al del present exercici. Un terç dels diners es destina a despeses de personal (el pròxim any la plantilla municipal amortitzarà dues places d'interins i dos corresponents a càrrecs de confiança), i un 42% està compromès en despesa corrent, amb partides importants com la destinada al servei de gestió de residus i neteja viària. Precisament aquest concepte puja en 350.000 euros per a recuperar algunes prestacions que es va suprimir per a ajustar preus durant els dos anys en els quals el Consistori ha hagut d'assumir la dràstica reducció d'ingressos per IBI que va suposar l'anul·lació de la ponència cadastral.
L'apartat de despeses financeres (pagament d'interessos bancaris) baixa un 2’4% mentre que el de transferències corrents (diners per a convenis amb associacions) es manté en 890.437 euros, amb noves col·laboracions amb el club d'handbol, l'associació Amics del Museu o l’ Escola de Cinema i baixes com la del Foro Jávea de Vecindad.
En inversions, l'executiu sol ha pressupostat l'IVA de l'obra de condicionament de nou edifici municipal (600.000 euros),  la compra de llibres per a la biblioteca (13.000 euros), completar l'obra en el Freginal (17.000) euros i compres com un camió per a Protecció Civil. La partida més important per a un projecte és la destinada a la reforma del Central Cinema (535.900 euros) que es quantifica com a transferència de capital ja que deu ingressar-se en els comptes de la Diputació, que és qui licita l'obra.
Un apartat en el qual el regidor s'ha detingut és el de l'amortització del préstec, que enguany puja a 3’5 milions d'euros. Amb aquesta previsió, l'executiu tancarà la legislatura amb una considerable reducció dels deutes bancaris assumits, que a principi de legislatura estaven en 42 milions (disparat sobretot des de 2010 per obres com la reforma de les rondes perimetrals i la compra dels pàrquings subterranis) i en 2015 es queden en uns 26 milions d'euros.
En l'apartat d'ingressos, el 56% del total ix dels impostos indirectes com l'IBI (que enguany suposarà a l'Ajuntament un ingrés de 16’3 milions d'euros quan fa quatre anys pujava a més de 20 milions)

Es mantenen les bonificacions en les taxes
En impostos indirectes s'ha calculat 462.000 euros en ICIO (Construccions) mentre que en l'apartat de taxes queda reflectit que es mantenen les bonificacions al 100% en la taxa per llicència d'obertura d'un negoci o per una llicència d'obra menor, mentre que també es conserva la subvenció a l'hostaleria que pague l'ocupació de la via pública a principi d'any.
Un apartat que baixa és el corresponent a les transferències corrents (arribades de l'Estat i les subvencions), cosa motivada per la baixada del cens del municipi. Finalment es pressuposta un total de 580.000 euros com a ingressos patrimonials obtinguts per les concessions temporals en les platges.
El regidor ha manifestat que aquest pressupost reflecteix la salut econòmica de l'Ajuntament. Una situació que, com ha assenyalat l'alcalde, José Chulvi, ha sigut possible gràcies a l'esforç de totes les regidories per a ajustar les despeses i buscar subvencions i una responsabilitat que, malgrat els alts i baixos patits en els últims anys per la situació cadastral, ha permès mantenir tots els serveis que presta l'Administració Local i les prestacions en matèries com a educació, serveis socials o igualtat, a més d'emprendre inversions per a les millores urbanes més necessàries.