L'alcalde de Xàbia, José Chulvi, i la regidora de Medi Ambient, Doris Courcelles, han estat avui en la Plana supervisant els treballs forestals que ha emprès l'Ajuntament per a recuperar la zona després de l'incendi forestal del passat 11 de setembre. Acompanyats pels dos biòlegs responsables del pla forestal, els edils han comprovat l'avanç dels treballs en les dues zones que necessitaven una actuació més urgent, els voltants del camí de la Cova Tallada i la zona més propera al far, ambdues amb el llast d'haver sigut ja arrasades per incendis en la dècada dels 90, i en els quals la intervenció s'ha fet contrarellotge per a evitar interferències en els processos de rebrot i germinació de les plantes.
Chulvi ha explicat que els treballs estan a càrrec de les brigades forestals del pla d'ocupació social de l'Ajuntament, d'una altra brigada d'un pla d'ocupació provincial i d'una empresa especialitzada en labors forestals que s'ha contractat amb els 116.000 euros amb els quals es va dotar els treballs declarats d'emergència. El responsable municipal ha incidit que tot s'està duent a terme “amb rigor, seguint les directrius de tècnics experts que compten amb experiència en gestió post incendis i amb la pertinent autorització del parc natural”.
“Queda demostrat el compromís i interès de l'Ajuntament de Xàbia en què la Plana recupere tan aviat siga possible la normalitat” ha assenyalat l'alcalde, qui ha lamentat que la Generalitat seguisca sense concretar quin va a ser la seua actuació en la zona i tampoc s'haja convocat una Junta Rectora del Parc Natural per a així coordinar a les diferents administracions implicades.
Tal com ha explicat el biòleg municipal, Ignasi Astor, de moment s'han retirat a mà els pins cremats al costat del camí de la Cova Tallada i del Cuartel com a precaució contra les plagues i s'està consolidant el terreny més danyat i fàcilment erosionable amb la pluja. Per a açò s'està triturant els troncs i branques resultants de les tales i esporgada per a convertir-los en biomassa amb la qual es protegeix el sòl i es crea una capa de matèria orgànica per a alimentar la regeneració natural. A partir del dimecres, també es treballarà per a recuperar les estructures d’abancalaments i murs.
Mentre, la quadrilla que s'encarrega d'intervenir en la zona entre el mirador del Cap de Sant Antoni i el far (on major impacte paisatgístic ha produït l'incendi i on es concentren moltes espècies d'interès i endemismes) està també retirant a mà els pins cremats, però en aquest cas el tipus de sòl (lapiaz) no precisa que es cobrisca amb biomassa triturada, ja que és molt més resistent a l'erosió i les espècies vegetals són en la seua majoria bulboses. També s'estan arrancant les plantes invasores com aloes o iuques.
El biòleg responsable del pla de regeneració, Jaume Soler, ha considerat que ara és el moment de “pensar i planificar què bosc volem per al futur”, un bosc que s'assemble més a l'existent segles arrere, amb oliveres silvestres, alzines, roure valencià i arbustos com el llentiscle, espígol o marfull. Soler ha explicat que aquest bosc típic mediterrani, que és molt més resistent al foc, va desaparèixer en abandonar-se l'agricultura i ramaderia de muntanya i simultanejar-se les regeneracions amb pins, que han impedit germinar a les altres espècies.
Per a açò es necessita una gestió a llarg termini, evitant la proliferació de pins resultants de les llavors disseminades per l'explosió de pinyes.
Tots dos biòlegs han coincidit en en termes generals que cal deixar passar almenys dos anys abans d'emprendre qualsevol acció de reforestació, ja que la plana és un lloc on la regeneració espontània permetrà recuperar el 80% de la cobertura vegetal en dos o tres anys. No obstant açò, en punts concrets, com a antics bancals, sí es poden introduir determinades espècies adequades al tipus de sòl com com ullastres, coscoll, o llentiscle.