La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient ha desestimat el recurs presentat per l'Ajuntament de Xàbia pel permís per a disparar des de l'espigó nord el castell de focs artificials de les festes del Loreto. El govern autonòmic tanca així les portes a aquest espectacle pirotècnic que des de fa més de 40 anys posa fi als festejos la mitjanit del 8 de setembre omplint de foc, música i color la badia de Xàbia.
La resolució recorda la prohibició de llançar productes pirotècnics en zones que disten menys de 500 metres de terrenys forestals (l'escullera de Xàbia dista 460 metres d'una de les estribacions del Cap de Sant Antoni) i assenyala que el reglament forestal “és de caràcter imperatiu i no ofereix marge de discrecionalitat per a l'Administració en l'aplicació d'una norma prohibitiva”.
Avui l'alcalde, José Chulvi, i el regidor de Festes, Juan Ortolá, han comparegut al costat del president de la Comissió del Loreto, Juan José García, per a informar d'aquesta denegació definitiva de la qual tant la comissió, veïns, turistes, pirotècnics i empresaris de l'hostaleria estaven pendents.
L'alcalde ha lamentat la tardança del govern autonòmic per a resoldre una petició que va començar a tramitar-se al juny i que haja sigut necessari “una llarga espera” i realitzar nombroses trucades des de Festes i l'alcaldia a la Conselleria per a conèixer, almenys extraoficialment, el sentit d'aquesta resolució. Malgrat no tenir el document oficial signat, l'Ajuntament ha decidit fer públic que enguany no hi haurà castell i així acabar amb les falses expectatives.
El representant dels festers ha mostrat el seu disgust i frustració davant la impossibilitat de celebrar un dels actes més emblemàtics del Loreto i ha explicat que en el seu moment la comissió va decidir que el castell “o es tirava sobre el mar o no es tirava” pel que finalment s'ha descartat traslladar-ho a un altre emplaçament. “Ens sap greu acabar les festes així però llançar aquest castell fora de la badia no té sentit” ha assenyalat García, qui ha reconegut que dins de la comissió hi ha persones que estan molt enfadats pel que és possible que s'organitze algun tipus de protesta.
I és que, a escassos deu dies, no queda marge per a cercar alternatives per a mantenir el litoral com a marc de l'espectacle pirotècnic, per exemple, instal·lant plataformes en el mar, alguna cosa que precisa d'uns estudis previs per a ancorar-les amb seguretat. No obstant açò, és l'opció en la qual es treballarà de cara a l'any que ve, ha avançat l'alcalde, qui ha mostrat tot el seu suport als festers del Loreto i ha lamentat que, amb les seues contínues traves i noves taxes, la Generalitat “estiga aconseguint que ens sentim com a estranys en el nostre propi port”.
També el regidor de Festes, Juan Ortolá, ha deixat clar el seu disgust davant aquesta situació i ha posat en relleu el seu impacte negatiu a nivell de turisme i hostaleria, doncs són molts els que reserven en restaurants amb vista al mar per a gaudir-ho o que vénen a Xàbia a postes per a veure aquest espectacle.
Ortolá ha acusat al Consell de tenir “una doble vara de mesurar” ja que en altres poblacions sí ha autoritzat castells amb major risc que el que es dispara a Xàbia fa 45 anys i que, segons valoracions dels propis pirotècnics, és un dels més segurs de la Comunitat. El regidor ha lamentat que el govern autonòmic no tinga suficient “amb llevar-nos en sanitat, educació o serveis socials” per a ara deixar-nos també “sense les nostres festes i tradicions”. Finalment, el regidor ha volgut agrair públicament el gest de l'empresa pirotècnica Ricardo Caballer, que no cobrarà a l'Ajuntament de Xàbia pel castell que no podrà disparar.
I és que de res han servit les mesures extra de seguretat que va plantejar l'Ajuntament en el seu últim intent de llançar el castell: doblegar les dotacions de bombers i Protecció Civil, regar la zona catalogada com a forestal abans del castell i fins i tot canviar l'angle dels trets per a garantir que no es dirigisquen al cap. L'alcalde ha assenyalat que des de l'Ajuntament s'ha fet tot el possible per mantenir aquest acte emblemàtic però que, finalment, no queda una altra que acatar la llei.