L'Ajuntament de Xàbia ha editat un ampli catàleg sobre l'exposició “Xàbia i Els Lambert 1920- 2014” que reprodueix moltes de les obres de la mostra que protagonitza l'estiu cultural en el municipi.
La publicació ha sigut dissenyada per Vicent i Albert García i ha comptat amb un equip d'experts compost per Ximo Bolufer, Ferran Zurriaga i Pep Moner, qui és un dels majors coneixedors de l'art d'aquesta família francesa tan arrelada a Xàbia i qui ha traduït les cartes i diaris de André Lambert. La impressió s'ha realitzat en la impremta Botella de Xàbia.
La regidora de Cultura, Empar Bolufer, s'ha mostrat molt satisfeta amb el resultat d'aquest catàleg, que es vendrà a un preu de 10 euros en les sales d'exposicions municipals durant aquest estiu. Bolufer ha destacat que es tracta d'un treball específic sobre Xàbia, sobre l'exposició i que permet al lector conèixer una mica millor a aquesta família d'erudits i la seua experiència en arribar de París a Xàbia en 1920.
La filla i néta dels protagonistes, Milagros Lambert, ha assenyalat l'emoció que sent en rellegir els textos que en el seu moment van escriure el seu pare i avi sobre Xàbia, l'admiració que transmeten per l'arquitectura i costums que es van trobar en aquesta població. “És increïble comprovar com unes persones que coneixien mitja Europa se senten fascinades per les proporcions de les cases de Xàbia, els seus elements com les naies, riuraus o les seues teules” ha afegit Lambert.
L'arquitecte i coordinador del catàleg, Vicent García, ha posat en valor els documents que s'arrepleguen en aquesta publicació amb exemples com que va ser Lambert el primer que va documentar en dibuixos com era un “revoltó” (una espècie de volta correguda), per la qual cosa ha animat a la gent jove al fet que estudie la contribució dels Lambert a aquest camp.
García ha definit el catàleg com una fórmula perquè pervisca una exposició molt interessant que aborda una època des de la qual s'ha viscut una gran transformació del paisatge i l'actuació d'unes persones que van arribar d'una de les principals capitals europees a un poble que els va enamorar i, des de la naturalitat, van establir fortes relacions amb la seua gent.