L'Ajuntament de Xàbia va celebrar ahir una reunió ciutadana en la seua voluntat d'acostar tota la informació relativa al projecte de reordenació del port i d'arreplegar els suggeriments i inquietuds veïnals a l'hora de presentar al·legacions. L'alcalde, José Chulvi, va explicar davant quasi un centenar de persones interessades que el Consistori està obert a aquesta proposta, ja que rebutja anteriors projectes que suposaven una ampliació amb major impacte ambiental i rebuig veïnal i atén la reivindicació municipal que passa per optimitzar l'actual recinte. No obstant açò, l'Ajuntament ha estat treballant en una sèrie de reclamacions que s'aprovaran avui en ple perquè la Generalitat les tinga en compte a l'hora de començar el projecte.
L'encarregat de descriure a grans trets la proposta rebuda des de la Conselleria i els condicionants del Consistori va ser el biòleg municipal, Ignasi Astor. Recolzant-se en una presentació va desgranar les grans dades de l'estudi de viabilitat en el qual el Govern Valencià obri les portes a una concessió per 30 anys que afecta a una superfície total de 23.686 metres quadrats de terra i espill d'aigua.
A Xàbia, actualment hi ha 230 amarres d'ús públic i altres 406 explotats pel Club Nàutic. Amb el projecte esbossat per la Generalitat, que suposa una inversió privada de 8’2 milions d'euros, deixaria 205 amarres públics i 281 sota concessió, als quals cal afegir els de el club nàutic, per la qual cosa l'increment d'atraques total és de 256. Les tarifes generals estaran aprovades per Conselleria, sent les de les activitats complementàries (com el pàrquing) a decisió de la concessionària. De fet, aquesta és una de les al·legacions municipals ja que preocupa que desapareguen la major part de places gratuïtes que hi ha en l'actualitat. Els assistents a la reunió van coincidir amb aquesta inquietud i van convenir que el Consistori reclame que es mantinga un pàrquing similar a l'actual per a no perjudicar al nucli de Duanes i van llançar la idea que s'habilite com a aparcament un solar després del nàutic.
Una altra dels dubtes que va expressar el tècnic municipal va ser la ubicació de les edificacions complementàries, que en l'estudi de viabilitat no queden marcades. Açò sí, queda vetat la construcció d'habitatges i edificis industrials, permetent-se únicament edificis d'ús social, administratiu, varader, comercial o recreatiu, cultural i esportiu. També estan fitats els criteris urbanístics d'edificabilitat, amb una altura màxima de dues altures (7’5 metres) i una estètica d'acord amb l'entorn. L'ús d'aquestes instal·lacions i serveis serà públic, ben gratuït o de pagament, i també serà lliure l'accés per als vianants a la nova escullera, alguna cosa en el que de totes maneres insistirà a garantir el Consistori.
En la reunió també es va instar a l'Ajuntament al fet que defense com a dotació esportiva l'esplanada i rampa de varada per la qual s'accedeix gratuïtament amb piragües, barques de rem o altres embarcacions de xicotet calat.
L'exposició del tècnic municipal també es va detenir en altres possibles problemàtiques a les quals es farà seguiment: si després de la reordenació la Generalitat pretén cobrar tarifa per l'ús del recinte portuari en actes culturals, esportius o festius o la possibilitat que en el dragatge apareguen restes del jaciment romà i siguen tractats correctament per a la seua conservació.
Després de la intervenció del representant de l'Ajuntament es va donar la paraula als portaveus de col·lectius directament afectats. En nom de la Confraria de Pesca va parlar el seu president, Moisés Erades, qui va considerar que cada projecte de reordenació portuari “és a costa de llevar terreny i aigua als pescadors” i que en aquesta ocasió hi ha un acord general dels mariners en “no cedir més i defensar cada metre del nostre territori”. Erades va destacar que a Xàbia el pesquer és “un sector a tenir molt en compte i del que la Generalitat recapta cada any entre 150.000 i 200.000 euros (el 2% del volum de descàrregues que oscil·la entre els 6 i 7 milions d'euros més el cànon de concessió per la zona, la fàbrica de gel, les zones de eines de treball i la cantina”.
També va intervenir el representant de l'associació usuaris i amarristes del port, Vicent Chorro, qui va assenyalar que el seu col·lectiu veu en aquest projecte “una molt bona ordenació del port que atén la demanda dels quals demanàvem optimització i no ampliació”. Açò sí, els amarristes van apuntar que les seues reivindicacions passen perquè el nombre d'amarres d'ús públic de la Generalitat es mantinga i que es reserven zones de càrrega i descàrrega enfront dels pantalans.