L'alcalde de Xàbia, José Chulvi, va estar ahir en la inauguració de l'exposició “Sorolla a Xàbia. Una inspiració costumista” en el museu de Belles Arts Gravina (MUBAG) d'Alacant. La sala de la Diputació exposa per primera vegada a Alacant, sis obres procedents del Museu Sorolla que plasmen els oficis dels cordelers i els productors de pansa a Xàbia. Aquests llenços reflecteixen l'interès del pintor per la labor i la manera de vida de les gents que treballaven amb el cànem i la pansa durant les seues estades estiuenques en la localitat. Segons indiquen des del MUBAG, aquest conjunt poc conegut de l'artista va suposar “tota una revolució en la pintura de l'època, sobretot per l'interès del valencià per transportar la llum i l'atmosfera de Xàbia als seus llenços, perdent tot l'interès per la forma i traduint les riqueses cromàtiques en taques veritablement lliures i prodigioses. A més dels sis quadres, l'exposició es completa amb un panell informatiu amb text de l'arqueòleg de Xàbia, Joaquim Bolufer, en el qual s'explica el procés d'elaboració de la pansa i els detalls del treball de filador. Així mateix, inclou dos monitors amb fotografies antigues que contextualitzen tots dos oficis, la reproducció de dues instantànies de Sorolla a Xàbia i la transcripció d'una carta escrita pel pintor l'any 1900 al seu amic Pedro Gil Moreno de Mora. Amb la incorporació temporal de l'obra de Sorolla, el MUBAG reforça la seua exposició permanent “El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d'un artista”. A la inauguració d'ahir van assistir també el diputat de Cultura Juan Bautista Roselló, la directora del Museu Sorolla Consuelo Luca de Tena i la directora tècnica del MUBAG i comissària de la mostra Joserre Pérezgil. Luca de Tena va destacar en la seua intervenció que les obres que Sorolla va realitzar a Xàbia reflecteixen soltesa en estar “pintades per gust, sense la pressió d'un encàrrec”. En opinió de la directora del museu Sorolla, es tracta de quadres “d'immediatesa, de realitat, en els quals el pintor reprodueix aquells moments especials que li resultaven interessants” en aquest cas la peculiaritat d'oficis tan tradicionals com el de cordeler o panser. El cordeler era l'encarregat de proveir al poble de cordes, cordills i altres productes que elaborava a partir de cànem procedent del Baix Segura. Durant una de les cinc estades de Sorolla a Xàbia, entre 1896 i 1905, el pintor impressionista valencià va captar el treball dels filanders que eventualment exercien la seua professió prop de la platja de la Grava. El procés d'elaboració de la pansa era una activitat artesanal lligada al marc dels vinyers i riuraus de la Marina Alta en la qual generalment es reunia la família, el veïnat i amics per a conjuminar esforços. Les seues arrels es remeten a la cultura islàmica, però és durant la segona meitat del segle XIX quan l'activitat va aconseguir la seua zenit quant a volum de producció i exportació. A l'agost de 1900, Sorolla va escriure una carta al seu amic Pedro Gil Moreno de Mora en la qual li comentava la bellesa d'aquest ofici i la seua intenció de pintar un quadre a Xàbia sobre la escaldà del raïm.