L'Ajuntament de Xàbia ha encarregat una inspecció submarina i un informe independent per a saber exactament com està l'emissari d'aigües residuals que desemboca en el mar. Fa una setmana, el Consistori va conèixer a través dels mitjans de comunicació que l'associació Ecologistes en Acció ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) el trencament d'aquesta infraestructura. Aqueix mateix dia, l'edil de Medi ambient, Doris Courcelles, es va posar en contacte amb l'empresa que gestiona la depuradora i amb l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (Epsar), responsable del seu manteniment i control. Des d'aquesta entitat van negar qualsevol incidència i es van comprometre a documentar que l'emissari està en perfectes condicions. Una setmana després, no s'han rebut explicacions “convincents” en paraules de l'alcalde, José Chulvi i per açò, s'ha decidit prendre la iniciativa davant un tema tan sensible i encarregar una inspecció pròpia. Tant des de l'àrea mediambiental com des de l'empresa d'aigües públiques AMJASA sí s'ha volgut deixar clar que no existeix contaminació en les aigües de bany de la zona, ja que trimestralment es realitzen diverses analítiques, tant de la Universitat d'Alacant dins del Programa de Vigilància Ambiental de la dilució de salmorra de la planta dessalinitzadora (que estudia la flora, fauna i paràmetres químics de la zona) com del Programa de Qualitat d'Aigües de Bany que realitza la Conselleria d'Agricultura i que qualifiquen de “excel·lents” les aigües i la salut de les prades de posidònia. “No s'aprecia cap índex de microorganismes que revele un abocament; en aquest sentit estem tranquils” ha garantit el primer edil, que sí ha mostrat el seu interès a saber quin és l'estat de l'emissari, que anys arrere va patir problemes, per a així reclamar un millor manteniment a la Epsar i descartar problemes en el futur.

L'emissari submarí és un sistema de tractament per dilució que condueix les aigües residuals mar endins fins a certa profunditat i distància de la costa, de manera que la càrrega orgànica no provoca danys sanitaris i/o ecològics als ecosistemes marins i terrestres ni a les poblacions costaneres circumdants.