La Associació de Barques Tradicionals de Xàbia ha traslladat aquesta setmana al municipi l'embarcació “Pacurri” a un solar municipal cedit per la regidoria de Patrimoni. En concret, la barca està al costat del Canal de la Fontana, en un terreny integrat en el polígon H i que ha sigut tancat pel departament de Serveis. Allí romandrà a l'espera de trobar finançament perquè puga ser rehabilitada i ser utilitzada com a recurs turístic, didàctic o per a la divulgació de la cultura marinera.
Almenys est és l'objectiu que persegueix la Associació de Barques Tradicionals de Xàbia, constituïda amb la finalitat de salvaguardar la cultura i el ric patrimoni marítim local i que des de 2005 persegueix el complex i interessant projecte de recuperació de el “Pacurri”
Es tracta d'una embarcació tradicional d'arrossegament datada de 1932, fondejada en el port de Calp des que fóra donada de baixa i que des de finals de 2008 ha estat encallada en les drassanes Belliure. Segons expliquen des del Museu, l'embarcació és molt interessant des del punt de vista patrimonial ja que, encara que preparada per a navegar a motor, és una de les últimes construïdes seguint el model tradicional valencià de la vela llatina. Una vegada restaurada i aparellada, quedarà com un "llaut" de principis del segle XX, però amb tots els sistemes de navegació i seguretat propis d'una embarcació moderna dedicada al transport de passatge.
Des que l'associació es va plantejar la rehabilitació del Pacurri, va demanar col·laboració a l'Ajuntament de Xàbia, ja que el suport de l'administració pública era fonamental per a aconseguir la cessió de l'embarcació. Les possibilitats que presenta respecte a la difusió del patrimoni mariner tradicional, així com el seu valor emblemàtic per a la imatge de Xàbia, va fer que el Consistori acceptara la cessió del vaixell i li l'escripturara al 50% a la fi del 2006 amb la condició que no podrà transmetre la seua titularitat ni exercir amb ell la pesca extractiva.
La tramitació burocràtica ha sigut llarga. Fins a finals del 2008 no es van aconseguir els papers necessaris per a començar pròpiament la restauració. Aqueixos tres anys amarrada al port de Calp, sense que se li fera el manteniment propi d'una barca de fusta, van acabar per passar-li factura i al desembre de 2008 va acabar semiafonada. Es va haver de "traure al sec", la qual cosa va fer malbé encara més el ja deteriorat casc de fusta, de manera que la restauració es fa ara més necessària, segons els informes que maneja el col·lectiu.
Sobre aquest tema, l'associació compta amb un projecte redactat i visat pel col·legi oficial d'Enginyers Navals. No obstant açò, el cost dels treballs necessaris rondaria els 400.000 euros pel que s'estan cercant vies de finançament i altres fórmules alternatives para, almenys, poder començar amb el projecte.