El Mvsev Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia ha realitzat entre el 15 de setembre el 14 d’octubre una excavació arqueològica a l’interior de l’ermita de Sant Joan, a la vora del vell cementeri. La construcció del cementeri al seu costat l’any 1817, va convertir l’ermita en capella funerària, funció que ha tingut fins els anys vuitanta del segle passat.
L’excavació duta a terme es va plantejar per tal d’aclarir les possibles estructures conservades al subsòl de l’ermita i a l’hora intentar aclarir la seua datació, tot això amb la finalitat de recuperar aquest interessant edifici de propietat municipal per tal que puga ser conegut i visitat. Així les coses, els treballs arqueològics han permés documentar un important conjunt de 30 tombes d’inhumació, excavades al sòl natural de gleva de forma més o menys rectangulars. Vint i set mantenien la orientació est-oest (amb el cap situat a l’est, exceptuant-ne dos, que el tenien situat a ponent), i només tres s’orientaven de nord a sud.
La major part dels enterraments foren realitzats dins de taüts, amb els cossos en posició decúbit supí, amb els braços flexionats sobre el pit o l’abdomen, exceptuant alguns dels enterraments infantils que tenien els braços flexionats i les mans baix del rostre, en posició de dormir.
De les trenta tombes localitzades, dènou corresponien a adults, i les onze restants eren enterraments infantils. Sis estaven buides, mentre que la resta corresponien a quatre adults barons entre 40 i 70 anys, sis dones entre 20 i 65 anys, i tres individus als quals no ha estat possible determinar el sexe pel seu mal estat de conservació. Els enterraments de xiquets tenien unes edats entre 1 i 2 mesos i els 5 o 6 anys. Quasi tots aquests enterraments van ser realitzats entre 1817 i 1849, moment en què va ser eixamplat el cementeri, adquirint aproximadament l’extensió actual.
La intervenció arqueològica, ha afectat a la quasi totalitat de la superfície interior d’aquest edifici de planta rectangular de 14 metres de longitud i 7,30 metres d’amplària, amb una única nau dividida en tres trams regulars d’uns 4,25 metres de llargària. L’ermita de sant Joan era originàriament un edifici d’ús religiós situat als afores de la vila de Xàbia, a la cruïlla dels camins que eixien del poble en direcció a Pedreguer, Dénia, Gata i el Poblenou. Aquest edifici, constitueix un clar i interessant exemple d’allò que s’anomenen “ermites de conquesta”, edificis de nau única i coberta a dues aigües sustentada per arcs diafragmàtics. En aquest cas, són dos els arcs (un folrat i reconvertit en arc de mig punt a mitjans del segle XIX) que divideixen l’espai rectangular de l’ermita en tres trams regulars. No disposem de massa referències documentals sobre sant Joan; a hores d’ara, la noticia més antiga que coneixem és de mitjans del segle XVII, moment en el que sembla que va ser usat com a llotja o almodí de la vila.
Pel Llibre del Sagristà de la Parròquia de Xàbia, redactat el 1769, sabem que era utilitzat per a usos religiosos almenys el dia de Sant Joan Evangelista (27 de desembre), “...Acabada la Missa mayor va el Clero a cantar una Missa a la Hermita de San Juan...”, ben especialment el dia de Sant Joan Baptista (24 de juny) “...Dia de San Juan Bautista, este dia va el Clero a cantar una Missa a su ermita y para que vaian, se tocan tres toques como a visperas, el ultimo toque a las cinco de la Mañana...” .
Aquesta excavació ha estat possible gràcies a la participació del programa EMCORP que ha permés la contractació d’un arqueòleg, un oficial i un peó. També, però, gràcies a la col·laboració i ajut de la brigada d’obres municipal i el departament de topografia municipal. L’estudi antropològic ha estat realitzat per doctor Francisco Gómez Bellard.
Així mateix, per l'excavació han passat escolars del col·legi públic Graüll, que van rebre explicacions per part dels arqueòlegs.