El dissabte 31 de juliol de 2010 es van celebrar a Xàbia els XV Escacs Vivents de Xàbia, amb una massiva assistència de públic que va abarrotar les grades del recinte amb un aforament de 1.200 persones, comptant així mateix amb la presència de nombrosos mitjans de comunicació. Enguany es va representar l'obra "Senglar per a hui i gana per a demà", versió lliure de l'obra d'"Astérix", en adaptació per a escacs vivents teatrals de José Vicente Miralles, periodista i escriptor de Xàbia, que va fer de narrador. La partida que va servir de base per a l'obra va anar L. Alburt-N. de Firmian, N'USA 1985. La direcció va córrer a càrrec de Rafael Andarias, director dels Escacs Vivents de Xàbia.

El convidat d'honor va ser l'Equip de Pesca d'Altura del Club Nàutic de Xàbia que ha aconseguit al llarg dels últims anys, amb diverses tripulacions, un extens palmarès de premis nacionals i internacionals, entre els quals es pot fer ressaltar el campionat del món d'aquesta modalitat esportiva. Antonio Roselló, en representació de tot l'equip, va llegir els moviments de les blanques. El nen Héctor Cruañes, classificat en el Torneig "Fogueres de Sant Joan d'Escacs Escolar", va fer el propi amb les jugades del bàndol de les negres.

En el preàmbul, que va córrer a càrrec d'Irene Wittwer, el president de la Comissió de Festes del Port de Xàbia, Juanjo García, va lliurar unes plaques commemoratives al nen i al narrador; i l'alcalde, Eduardo Monfort, una escultura de l'artista reconegut local Francesc Marzal al convidat d'honor.

La partida: L. Alburt-N. de Firmian, N'USA 1985

S'ha elegit aquesta partida, amb la col·laboració del Mestre Internacional alacantí Francisco Sánchez Guirado, perquè compleix els requisits per acompanyar la història de la present edició. Les blanques encarnen els gals que es veuen molt pressionats (i gairebé a punt de perdre) pel bàndol romà (les negres), aconseguint finalment remuntar i vèncer (com succeeix en els lliuraments d'Asterix).

"Senglar per a avui i gana per a matí"

La representació va arrencar de forma espectacular amb l'aparició dels romans (les negres) sota els sons d'un grup de timbals que va interpretar música en directe, seguit d'un número musical del Cèsar que va cantar i va ballar revelant l'alegria del bàndol romà per haver conquerit la Galia. En plena celebració, els romans s'adonen que encara queda un llogarret d'irreductibles gals (les blanques), l'arribada dels quals els fa arraconar-se temorosos en un racó de l'escenari.

Continua l'obra, sota els compassos dels moviments de la partida. De seguida, els romans, farts d'ensopegar sempre amb l'energia que els atorga als gals la poció màgica de Panoràmix, desenvolupen una nova estratègia: si no pot vèncer per les armes, ho intentaran amb la força dels diners. L'aparició d'un grup de cheerleaders romanes amb un brillant ball va ser un dels moments més espectaculars de la nit. Les cheerleaders van intervenint en diverses escenificacions subornant a les peces gal·les que es capturen per convertir-les a la seva causa.

La Galia resisteix contra el fals progrés que amenaça amb destruir el seu territori i que només beneficia l'imperi invasor. Els romans saben que mentre els gals recordin la seva verdadera naturalesa i es comporten com un poble unit i solidari mai podran vèncer. Amb aquesta finalitat, el Cèsar ordena crear una contrapoció que porti l'amnèsia als gals i els deixi a la mercè de les tropes imperials.

Mitjançant un engany, els romans aconsegueixen que el cap gal Abraracúrcix i tots els gals (llevat d'Astèrix i Obèlix) beguin la contrapoció que els transforma en éssers sense voluntat i desmemoriats. Panoràmix és capturat i empresonat pels romans.

Quan la situació és més crítica per al bàndol gal, Astèrix entreveu una solució, encara que molt arriscada: es deixa capturar, dóna en cas de beure Panoràmix les últimes gotes de la poció que li quedaven, i ambdós aconsegueixen escapar-se.

Panoràmix aconsegueix elaborar més poció màgica i la donen en cas de beure el cap Abraracúrcix i tots els gals. De seguida, recuperen la seva força i la memòria de poble, tornant-se amenaçadors, alçant les seves armes i els menhirs. Els romans, que no donen crèdit al que està succeint, fugen atemorits de la Galia.

L'obra va resultar espectacular i molt divertida. És en cas de lloar l'excel·lent actuació del narrador i la interpretació dels 45 nens que van brodar els seus papers que aquest any comportava una major dificultat: d'una banda, en ser l'edició en la qual eren d'edat més curta (molts d'ells d'amb prou feines cinc anys); i per un altre en intervenir sis d'ells amb diàlegs, incloent un número musical. Així mateix, totes les àrees que fan possibles els escacs vivents van brillar a un gran nivell: vestidor, maquillatge, atrezzo, decoració del recinte, selecció musical, megafonia, luminotècnia i efectes especials.

Per a major informació sobre les edicions anteriors, poden consultar la Web: http://www.ajedrezvivientexabia.com

Nota de premsa remesa pels Escacs Vivents de Xàbia