El museu i la història

Són moltes les troballes arqueològiques realitzades a la costa de Xàbia. Àmfores, ceràmiques de tota classe, àncores de pedra, plom o ferro i restes d’embarcacions, han estat trobades en diversos llocs del nostre litoral. Aquests materials, evidències d’una intensa activitat comercial amb d’altres pobles, són els únics documents que en molts casos ens permeten conéixer i refer la història d’aquestes terres.

Els testimonis més antics de contactes amb altres cultures trobats a les costes de Xàbia els podem remuntar a finals del segle VIII o principis del VII ane. D’altres evidències però aparegudes en jaciments terrestres, com ara la cova del Montgó o el cap Prim, semblen indicar que durant els darrers moments de la prehistòria –a la segona meitat del II mil·leni ane – ja existien contactes i un possible comerç per via marítima. No obstant això, va ser a partir dels segle II-I ane, just a l’inici del procés de la romanització, quan es van multiplicar els contactes que suposaran, entre el s.II ane i el s.IV de ne, el 30% del total dels materials de procedència submarina recuperats al litoral de Xàbia. En els darrers temps de la romanitat, entre els segles V i VII, els percentatges sols arriben al 2%, pujant quasi fins al 9% en època andalusí, ben especialment durant els tres darrers segles de domini islàmic. L’època baix medieval, entre els segles XIII i XV, marca una davallada en els contactes amb només un 3% dels materials recuperats. A partir del segle XVI es produirà un nou increment en les troballes que culminarà al segle XIX amb una important activitat comercial centrada al port, lloc on es concentraran les troballes realitzades al fons marí que suposaran el 23% del total de les peces recuperades al litoral.

Quins eren els productes d’aquest comerç? Els primers testimonis coneguts, amb envasos procedents de les àrees fenicio-púniques (costa andalusa i Eivissa), indiquen que el principal producte importat entre els segles VII-IV ane va ser el vi. Junt amb això, alguna peça excepcional, com ara la infundibula d’origen etrusc del segle VI ane trobada al cap Prim, ens permet valorar la importància i el poder de les elits locals ibèriques.

Als inicis del procés de la romanització, durant els segles II i I ane, el producte majoritàriament importat continuava sent el vi, amb un origen quasi exclusivament itàlic. Durant els dos primers segles de l’imperi es diversifiquen els productes i les àrees de procedència: vins, salaons i oli de la Bètica, la Tarraconense i en menor mesura d’altres indrets com la península itàlica, la Gàl·lia o la zona oriental de la Mediterrània. Entre els segles III i IV el principal producte que arriba a casa nostra és l’oli si bé procedent sobre tot del nord d’Àfrica. A partir d’aquest moment les evidències arqueològiques submarines aniran minvant, localitzant-se envasos procedents de l’orient mediterrani i el nord d’Àfrica, àmfores que contenien vi i oli.

Posteriorment, en època medieval i moderna, les evidències arqueològiques submarines no ens permeten aclarir quins productes eren intercanviats. Altres fonts, com ara la documentació escrita, ens informen sobre l’arribada de cereals o l’exportació d’altres productes agrícoles com l’ametló o la pansa, tot i que serà al segle XIX quan la producció i exportació de la pansa de moscatell arribarà als seus màxims, sent embarcada en grans quantitats amb destinació cap a Gran Bretanya, el sud de França i fins i tot Amèrica del Nord.