Ferreria de Minyana

La major part dels objectes que es mostren en aquesta sala provenen de la ferreria que la família dels Minyana tenien al Carrer Roques, a la vila de Xàbia. Conten, que durant la guerra del Francés (1808-14), uns soldats de Napoleó van trencar el corn d'una de les encluses d'aquesta vella ferreria.

El fornal era la part més important de la ferreria. Allí calfaven el ferro per treballar-lo més fàcilment. El foc era aconseguit per la combustió de carbó, que ben prompte treia flama gràcies a un corrent d’aire que provocava el ferrer tot perxant des d'una cadena connectada al manxó que feia la funció d’un gran ventall .

La part davantera del fornal tenia dos manetes, una per regular l’eixida de l’aire i l’altra per permetre que el carbó, ja gastat, caiguera a terra per reposar-ne de nou.

Quan el ferro es feia incandescent, és a dir, es posava al roig viu, el ferrer el treia amb unes estenalles, el posava damunt de l’enclusa i amb un mall el colpejava repetidament fins donar-li la forma desitjada.

En la societat tradicional, l’ofici i la funció del ferrer eren fonamentals. Ells realitzaven tot tipus de treballs amb un material tan essencial com era el ferro: reixes, forrellats, eines agrícoles i de tota altra classe, ferraven animals, etc. A hores d’ara, l’ofici a la manera tradicional està ja pràcticament desaparegut, adaptant-se i transformant-se a les noves tècniques i les noves necessitats.

Fotos: Vicent Ferrer