Època contempòranea
El segle XIX és un segle de conflictes i revoltes.
Aquest temps marcarà el final de les estructures feudals i la desaparició de l'antic règim, i es consolidarà així el nou estat modern de caràcter centralista. Xàbia, immersa en aquesta dinàmica general, no es deslliurarà dels desastres provocats per la Guerra de Napoleó ni de les posteriors revoltes i canvis de poder que ompliran el segle.
Però el XIX és sobretot el temps de la pansa. Aquest producte alimentari (raïm de moscatell assecat al sol) elaborat a la comarca des d'època andalusina, es convertirà en aquest segle en el motor econòmic de Xàbia i la Marina Alta. La manipulació, comercialització i exportació de la pansa generarà, a partir de mitjans de segle, importants beneficis que seran capitalitzats per una burgesia oberta i en contacte amb l'exterior (especialment amb Gran Bretanya), d'on arribaran modes i influències diverses. Al mateix temps, la major part de la societat, formada per jornalers i petits propietaris agrícoles, dependrà en gran mesura de l'activitat pansera, controlada per la burgesia i condicionada per les collites i les oscil·lacions de l'oferta i la demanda als mercats exteriors.
Per tot el terme apareixen ara riuraus i casetes on es concentrarà l'activitat agrícola i pansera durant els mesos d'estiu, quan les famílies anaven "a fer la renda". La manipulació i comercialització de la pansa obligarà a la creació de grans magatzems concentrats al barri de la Duana, al voltant del port, on arribaven, primer els velers i després els vapors que duien la mercaderia als mercats de Londres, Liverpool, Bristol, etc. i altres països del nord i centre d'Europa o de l'altra banda de l'Atlàntic, com ara Estats Units i Canadà.
El segle vint estarà caracteritzat pel declivi de l'activitat pansera i pel tràgic enfrontament bèl·lic de la Guerra Civil (1936-39), preludi d'una llarga postguerra marcada, en l'economia, per l'autarquia i, políticament, per la dictadura franquista. Els anys seixanta, i sobretot els setanta, marcaran el final de la societat tradicional i l'inici d'una nova etapa en la qual l'economia de base agrícola donarà pas al turisme, amb un fortíssim apogeu en la construcció i els serveis.
Al Mvsev, aquests dos últims segles de la vida de Xàbia s'explicaran a la planta superior de l'edifici, en un espai que ara apareix eventualment ocupat per materials etnogràfics que mostren, al costat de l'ambientació d'una casa rural, les eines i els aparells d'oficis i activitats de la nostra cultura tradicional.