Antecedents
La primera iniciativa de les Nacions Unides sobre qüestions ambientals, si bé de caràcter reduït i d'escassa transcendència, té lloc ja en 1949.
De totes maneres, no serà fins a la dècada dels seixanta quan, per iniciativa sueca i amb l'empenta de la Conferència Internacional sobre Conservació i Utilització de la Biosfera (UNESCO, París, 1968), recentment celebrada, es decideix convocar, l'any 1972, i dins del marc de l'Assemblea General de l'ONU, una conferència sobre Medi ambient Humà, que es popularitzarà amb el lema «Una *solaTierra».
A la conferència, que va tenir lloc a Estocolm entre els dies 5 i 16 de juny de 1972, reuneix a representants de 113 estats, i al voltant de 400 ONG es van reunir en un Fòrum del Medi ambient paral·lel, en el qual es van presentar estadístiques alarmants sobre contaminació diversa i degradació d'ecosistemes.
Podem considerar conseqüència directa d'aquest esdeveniment internacional:
La Declaració d'Estocolm, que consta de 26 principis.
El Pla d'Acció per al Mig Humà, amb 109 recomanacions per als estats.
L'establiment del *PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient),
creat en el desembre d'aquest mateix any, i amb seu a Nairobi (Kenya).
En opinió de les associacions per a la protecció de la Naturalesa, la conferència d'Estocolm tub sens dubte, un efecte positiu, ja que va atreure l'atenció de l'opinió pública i dels mitjans de comunicació sobre la problemàtica ambiental i les organitzacions de diversa índole que treballen en això.
A la conferència d'Estocolm van seguir moltes unes altres, de caràcter monogràfic, dedicades a aprofundir en els diferents vessants del medi ambient humà, celebrades sota els auspicis de les Nacions Unides:
Població (1974, 1984)
Alimentació (1974)
Assentaments humans (1976)
Aigua (1977, 1992)
Desertificació (1977)
Energies noves i renovables (1981)
Clima (1979, 1990)
Si ben les trobades internacionals de caràcter temàtic van desembocar en importants progressos pel que concerneix la comprensió i cerca de solucions sectorials a problemes mediambientals i van afavorir la creació d'entitats intergovernamentals específiques, no van ser, en canvi, gens positius per a la visió integrada del medi ambient i per a la comunicació entre els òrgans executius.
D'altra banda, en 1980 es publica l'Estratègia Mundial per a la Conservació (UICN/*PNUMA/WWF), subtitulada La conservació dels recursos vius per aconseguir un desenvolupament sostenible, en la qual s'afirmava que el desenvolupament és condició indispensable per a la conservació, i es feia especial incidència en el nou missatge de la interdependència entre tots els conceptes, la qual es formalitza en el terme desenvolupo sostenible.
Potser, a cobert d'aquest nou esperit, l'Assemblea General de les Nacions Unides va resoldre, en 1983, crear una comissió independent (la Comissió Mundial per al Medi ambient i el Desenvolupament-*CMMAD) amb l'objectiu d'analitzar conjuntament el medi ambient i el desenvolupament en l'àmbit mundial, i dissenyar estratègies per a un desenvolupament sostenible que permetessin superar la *disyuntiva i incomprensió.
La *CMMAD va començar a treballar en 1984 sota la presidència de *Gro *Harlem *Brundtland i va concloure la seva tasca a la tardor de 1987, en què va presentar a l'Assemblea les conclusions, recollides en l'anomenat Informe *Brundtland, titulat El nostre futur comú (Declaració de Tòquio *CMMAD, 1987).
A l'octubre de 1991 es publica a la ciutat de Gland (Suïssa) l'informe Anar amb compte de la Terra. Estratègia pel Futur de la Vida (UICN/*PNUMA/WWF), amb gran transcendència internacional i molt valuosa pel que concerneix la definició d'actuacions i d'eines concretes per avançar cap al desenvolupament sostenible.
El Cim de la Terra (Rio de Janeiro, 1992)
El debat obert per la Comissió *Brundtland sobre medi ambient i desenvolupament mundial en Nacions Unides, al costat de l'empenta de les iniciatives procedents de diverses institucions internacionals, van culminar amb la convocatòria, el 22 de desembre de 1989, d'una gran Conferència de Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament (*CNUMAD) a Rio de Janeiro (Brasil), que se celebrarà, generant prèviament moltes expectatives, al juny de 1992 -el vintè aniversari d'Estocolm-, sota el nom de Cim de la Terra.
Aquesta segona reunió a gran escala d'estadistes de tot del món es va dur a terme amb la finalitat d'intentar estructurar un nou ordre internacional en matèria de medi ambient i desenvolupament. Entretant, i amb un plantejament més crític, se celebrava el Fòrum Global 92, en el qual van prendre part més d'1.500 organitzacions no governamentals. En aquesta ocasió la situació d'inici era més preocupant i els objectius, més ambiciosos: els caps d'estat o de govern havien d'adoptar mesures de caràcter vinculant i aconseguir la creació d'òrgans competents per al control i seguiment d'aquestes mesures.
Els fruits de la conferència (acords, tractats, principis), es recullen en els quatre documents següents:
La declaració de principis de Riu
L'Agenda 21 Local
El conveni marco de *laso Nacions Unides sobre el canvi climàtic
El conveni sobre la diversitat biològica